L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Una mala setmana'

Quan observes el desori polític i la crisi econòmica d’aquests mesos arribes a la conclusió que l’edifici social s’aguanta per la responsabilitat de la majoria de la gent

Quan observes el desori polític i la crisi econòmica d’aquests mesos i veus com aguanta la relativa pau social que hi ha al carrer, arribes a la conclusió que l’edifici social s’aguanta per la responsabilitat de la majoria de la gent. Que el sentit del deure cívic i professional de la majoria de la gent és el que fa que cada dia comenci de nou amb les persianes aixecades, el transport circulant i els serveis públics essencials complint la seva part del contracte social.

El comentari ve a tomb pel contrast entre els problemes de la gent i el debat polític que hem tingut aquesta setmana.

Lleida, per exemple. Temporers dormint al carrer, com cada any. Aquest matí he sentit l’alcalde Miquel Pueyo, a Catalunya Ràdio, com demanava al govern espanyol que acabés d’una vegada amb la lentitud del cercle maleït que els temporers no poden treballar perquè no tenen permís de residència i no tenen permís de residència perquè no tenen feina. Amb l'agreujant que de feina n’hi ha. I molta. I així, any rere any, les imatges dels temporers dormint als carrers del centre de la ciutat són notícia. Lleida representa la font de riquesa més gran del sector agrari per a l’economia catalana. Com és possible que sempre estiguem igual?

Ahir els treballadors de Nissan van col·lapsar la Diagonal de Barcelona una estona perquè no se’ls oblidi. La indústria és fonamental per a l’economia i el desenvolupament del país. On és la interlocució internacional dels governs perquè no se’n vagi?

I tot això passa la mateixa setmana que la Guàrdia Civil empaita Fernando Simón per la manifestació del 8-M i la ministra de Defensa ha de sortir a dir que la Guàrdia Civil és molt lleial i que no sap d’on ha tret algú això de la policia patriòtica, ni molt menys que es parli de cop d’estat. Doncs que l'hi pregunti al seu cap, al president del govern, Pedro Sánchez, que va parlar de policia patriòtica, o al seu col·lega de gabinet, el ministre Garzón, que diu que dins de les forces armades hi ha sectors que se senten pròxims als discursos de la ultradreta. ¿És d’això que han d’estar parlant un govern i un Congrés, quan encara comptem morts i aturats a cabassos?

O la mateixa setmana que el president Montilla anuncia que fitxa per Enagás sense deixar el seu despatx d’ex-president. És legal però no és gens estètic. I menys en moments de greus dificultats econòmiques com aquest. 

El Parlament va avalar el 2003 i el 2015 que els expresidents poguessin compatibilitzar les seves oficines amb els consells d'administració

I la mateixa setmana que sindicats de mestres porten a la justícia l’obertura de les escoles perquè ho troben perillós. I això que Sanitat hi ha donat el vistiplau. ¿Els sindicats de mestres saben que no hi ha seguretat absoluta en res, a la vida? ¿No és aquest el moment dels mestres, de fer el gran esforç en nom de la vocació per ensenyar?

El sindicat de mestres USTEC porta a la justícia la reobertura "prematura" de les escoles

Als Estats Units un policia mata un detingut negre, i el president amenaça amb treure l’exèrcit al carrer i fortifica la Casa Blanca, l'envolta d’un mur, que és tot un símbol de l’aïllament mental de la seva presidència i de l'aïllament internacional a que està portant els Estats Units i de la por amb què viu i vol fer viure la gent.

I la gent volem que les coses rutllin, amb la diligència amb què la majoria s’hi posa diàriament.

El nostre reconeixement per als que treballen en primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.