L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘Si no saben mostrar unitat, que mostrin, almenys, intel·ligència’

"Que Junts per Catalunya i Esquerra s'equivoquen quan aprofundeixen les contradiccions entre ells i, en canvi, no aprofundeixen per posar la part espanyola davant les seves pròpies contradiccions"

La gestió que Junts per Catalunya i Esquerra estan fent de la taula de diàleg no està sent gens intel·ligent. Gens. I molt en la línia de tantes oportunitats perdudes, més aviat fa pena.

Ahir, al Parlament, Esquerra va retreure a Junts per Catalunya els atacs a la taula de diàleg a l’acte de Perpinyà. Sabrià: "Dimecres passat vostè va liderar la delegació catalana de la taula i assegurava que no s'aixecaria mai de la taula de negociació, i dissabte el seu espai polític menystenia públicament aquesta eina, debilitant, per a nosaltres, la nostra posició".

La resposta del president va defugir el cos a cos. Torra: “La millor sortida, la que volem, per la que lluitarem, la que ens fa comprensible la lluita d’aquests últims anys és sortir d’aquesta taula de negociació amb una data per al referèndum”.

JxCat i ERC topen al Parlament per l’acte de Perpinyà

Mirin, ja sabem que en una democràcia els partits competeixen. Ja sabem que en democràcia, els adversaris amb qui més et baralles són els que més s’assemblen a tu perquè tots dos us baralleu pel mateix espai electoral. Ja sabem que la història política de Catalunya és una història de divisions i de traïdors, i que la Guerra Civil n’és l’exemple més dramàtic. Però la història també hi és per aprendre’n les lliçons. I davant un objectiu tan difícil com el referèndum, o la independència, davant el cost que ha tingut en nombre de presos, d’exiliats, de processats, de gent a qui l’Estat està amenaçant el seu patrimoni personal, no em val la història. Val la intel·ligència.

D'acord que la taula la va pactar Esquerra. D’acord que Sánchez l’ha volgut perquè l’investissin, li votin els pressupostos i per poder enviar una imatge a Europa de Spain sit and talk. Fins i tot, d’acord que una negociació hauria de ser més discreta que aquesta, però trobo que JxCat i Esquerra s'equivoquen quan aprofundeixen les contradiccions entre ells i, en canvi, no aprofundeixen per posar la part espanyola davant les seves pròpies contradiccions: es reuneix la taula de diàleg, però la justícia l'endemà persegueix càrrecs d’Esquerra; ¿per què la policia espanyola alenteix el pas per la Jonquera per l’acte de Perpinyà; què votaran els diputats del PSOE sobre el suplicatori del Parlament Europeu per jutjar Puigdemont; què passarà amb els comandaments policials que van ordenar pegar la gent l’1 d’octubre; què passa amb els policies que van insultar la diputada Laura Borràs; alguna cosa a dir del que va comentar Felipe González i la reforma de la Constitució? Seure a la taula de diàleg amb l’adversari polític però barallar-te amb els de la teva banda no és intel·ligent, ni és acceptable pensant en la gent a qui després demanaran el vot. 

Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats. I que tinguem un bon dia.