L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘El dret penal de l’enemic’

"El judici començarà d’aquí un mes i crearà un fort estat de consciència. Si algú necessita carregar-se de raons, n’hi sobraran. El problema serà, probablement, l’individualisme dels partits i la falta de visió comuna i de llarg termini"

Mentre Rivera i Arrimadas continuen desapareguts, amagats després del pacte amb la ultradreta a Andalusia,  bona part de l’opinió pública espanyola i de l’opinió publicada europea comencen a veure que darrere la disfressa de liberals i centristes, els carabasses són, essencialment, uns nacionalistes més. El cas és que Ciutadans ja presideix el Parlament andalús gràcies als vots del PP i de Vox. Mentrestant, el que no s’amaga és Manuel Valls, que va advertint que aquest acord per al Parlament sí, però que fer-ne un de govern seria “un error polític i una incongruència moral, incompatible amb els valors europeus que defensem”. I a continuació Valls barreja Vox, l’independentisme i Colau a la mateixa frase. Ciutadans haurà de fer molt de soroll per tapar les vergonyes d’aquest pacte amb un partit que vol acabar amb la Constitució. I per fer soroll, res millor que Catalunya.

Mentrestant, el Tribunal Suprem va decidir ahir que només jutjarà els presos polítics acusat de rebel·lió o malversació, però que els acusats de desobediència seran jutjats a Barcelona pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

El Suprem jutjarà els acusats per l'1-O excepte els membres de la mesa i Boya

Llegint els especialistes queda clara una cosa: l’embolic judicial continua. Si són els mateixos fets, per què se’ls jutja en tribunals i ciutats diferents? Llarena deia que sense desobediència primer no hi ha rebel·lió després, i que són delictes connectats. Per què ara el Tribunal Suprem ho desconnecta i n’envia uns a Madrid i uns altres a Barcelona? Probablement perquè Europa vegi que es jutgen actes executius i no idees.

Tot plegat és el resultat d’una instrucció de ficció per donar compliment a l’ordre reial de l’“A por ellos!” i a una qualificació exagerada dels fets que ha portat a més d’un any de presó preventiva, amb líders polítics i socials acusats de rebel·lió. Que d’això es tracta, de tenir-los empresonats encara que al judici serà impossible de demostrar que hi va haver violència per part dels acusats.

El judici començarà d’aquí un mes, probablement, i crearà un fort estat de consciència. Si algú necessita carregar-se de raons, n’hi sobraran. El problema serà, probablement, l’individualisme dels partits i la falta de visió comuna i de llarg termini.

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.

I que tinguem un bon dia.

Més continguts de