L’anàlisi d’Antoni Bassas: 'Van parar de pegar perquè s’havien llevat molt d’hora i altres mentides'

"Un judici que dura mesos obliga a tornar sobre els fets una vegada i una altra. I penses: un judici, per un referèndum? ¿Al segle XXI? Vull pensar que algun dia aquest judici semblarà tan increïble que farà vergonya"

Rajoy no sabia res, Soraya tampoc, Zoido tampoc, i el seu número 2, Nieto, que va declarar ahir durant més de quatre hores, sí que sabia alguna cosa: que tota la culpa era dels Mossos, que Trapero no tenia (cito) “el més mínim interès en coordinar-se amb ells i complir el manament judicial”, i va arribar a negar l’evidència:  "  No hi va haver càrregues policials. Una càrrega policial es actuació d'una unitat d'antiavalots amb l'objectiu de dissoldre una manifestació o de buidar un espai que està ocupat. Això no es va produir en cap moment. No hi ha cap actuació d'aquest tipus que tècnicament puguem anomenar càrrega policial. Sí que hi va haver ús de la força i, en alguns llocs, d'una manera cridanera"

El número dos de Zoido acusa els Mossos de permetre l'1-O

Sort que tenim les imatges de les càrregues d’aquell dia, perquè regira l'estómac sentir com un servidor públic diu (havent promès que dirà la veritat) que el que vostè, jo i tothom va veure va ser “un ús de la força de forma cridanera”.

Quan li van preguntar per què la Policia Nacional i la Guàrdia Civil van deixar de pegar a la gent al migdia va negar que fos per cap ordre política o judicial, sinó pel fet que els agents s’havien llevat de matinada al barco i no podien allargar més la jornada laboral per cansament.

Va dir que un nombre important d’agents van patir lesions per culpa de l’actitud dels manifestants. Quan li pregunten quants van ser hospitalitzats: cap. Quants van ser traslladats amb ambulància: cap. Quants policies van agafar la baixa: cap. I quan li fan veure que així no devia ser tan greu, afirma que els policies “es van aguantar el dolor”.

"L'ús de la força l'1-O va ser el mínim imprescindible": les frases destacades de la mà dreta de Zoido, José Antonio Nieto

Ahir va ser un dia per recuperar aquella frase que diu “Fan més mal les mentides que els cops”. Després, el govern espanyol, aquest o el del PP, s’omple la boca dient: “Treballarem contra la difusió de notícies falses”. Però si l’1-O el principal emissor de notícies falses és el govern espanyol!

És ben bé que qui té la força escriu la història, que qui té la força té el relat.

També és veritat que Nieto va saber revelar la gran contradicció de la Generalitat en tot aquell temps, quan va recordar que es reunien amb Puigdemont i Forn per evitar l’1 d’Octubre, quan resulta que el president i el conseller convocaven l’1 d’Octubre, emparant-se en la necessitat de preservar la convivència i en la nova legalitat catalana.

És per això que l’especialista en dret penal Esther Giménez-Salinas, que va veure tota la declaració de Nieto en aquest plató, anava repetint cada deu minuts que això no és rebel·lió, que això pot ser desobediència. I es va remetre a un article que va publicar el 21 de feber a l’ARA, on hi deia: “Avui no és sobrer recordar la valoració que en el seu dia va fer el tribunal de Schleswig-Holstein per negar l’extradició de l’expresident Puigdemont pel delicte de rebel·lió. Els jutges alemanys van considerar que la violència havia de tenir prou entitat per doblegar la voluntat de l’òrgan constitucional, és a dir, que el “llistó” de la violència en aquests casos havia de ser molt superior al que contenen les disposicions penals per a la protecció dels drets individuals”.

O sigui que pronunciar una paraula pot ser violència, clavar una empenta pot ser violència, depèn del context, i això ja ho sabem, però per parlar del delicte de  rebel·lió cal aixecar-se en armes i doblegar un estat. Per això, deia la professora, aquest judici és tan estrany, perquè les preguntes i les respostes més aviat proven que hi va haver desobediència, però no rebel·lió. I deia: “És com si en el judici d’un homicidi, al presumpte culpable no li parlen de la mort”.

I això és greu perquè és per rebel·lió que els presos polítics fa més d’un any que estan en presó preventiva i no els han deixat en llibertat durant el judici, i és per rebel·lió que a Junqueras, per exemple, li demanen 25 anys de presó.

Un judici que dura mesos obliga a tornar sobre els fets obsessivament, una vegada i una altra. Cada dia estem manifestant-nos davant d’Economia el 20 de setembre o votant l’1 d’Octubre. Hi ha moments per a la indignació i hi ha moments que aconsegueixes mirar-t’ho amb distància i penses: ¿una presó, un judici, una humiliació per un referèndum? ¿Al segle XXI? Vull pensar que algun dia aquest judici semblarà tan increïble que farà vergonya.

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.

Més continguts de