L'anàlisi d'Antoni Bassas: "Sense proporció ni èpica"

El cas és greu, sí, però la desproporció judicial no és nova. I sobretot, tot i que seria el primer president de la Generalitat inhabilitat en exercici del càrrec, no és el cas més greu, tenint com tenim presos i exiliats

Si Quim Torra no fos un president de la Generalitat independentista, si no hagués arribat a la plaça de Sant Jaume després de l’1 d’Octubre, les presons i els exilis, si no fos, com ell mateix va dir, un president “vicari” de Carles Puigdemont, no seria inhabilitat per haver desobeït la Junta Electoral Central per no haver retirat una pancarta en el termini que li van donar. Punt.

El que va fer Torra podria merèixer una multa, a tot estirar. Com pot ser un delicte? La inhabilitació és una desproporció. 

L’advocat defensor del president Torra, Gonzalo Boye, ho va explicar bastant clarament ahir a la vista del Suprem.

La defensa de Torra demana al Suprem que porti el cas a Europa abans de dictar sentència

Un membre de la Junta Electoral Central era membre de Ciutadans, el partit que va presentar la denúncia. Esclar que va prosperar. Inhabilitar Torra per posar una pancarta on hi diu “Llibertat presos polítics” és un atac a la llibertat d’expressió. Demanar la llibertat dels presos i considerar-los polítics no és una dèria independentista: el grup de treball de l’ONU que se n'ocupa ha demanat a l’estat espanyol que els deixi anar. Torra és el president d’una minoria nacional, va dir Boye.

Quim Torra i la seva circumstància

Temem molt que aquests arguments no serviran de res, que Quim Torra serà inhabilitat, i el conflicte polític entre Catalunya i Espanya afegirà un altre episodi a una història que parla de la impotència de l’estat que ho vol acabar tot amb policies i jutges.

El cas és greu, sí, però la desproporció judicial no és nova. I sobretot, tot i que seria el primer president de la Generalitat inhabilitat en exercici del càrrec, no és el cas més greu, tenint com tenim presos i exiliats, i processats. Les conseqüències són greus, el cas no és èpic.

Torra descarta convocar eleccions i deixa el calendari en mans del Suprem

La repressió ha acabat d’enfonsar el poc que quedés d’unitat estratègica de l’independentisme, sobretot entre Junts i Esquerra. És veritat que som al mig de la pandèmia, però quanta gent sortiria ara al carrer per protestar per la inhabilitació del president? Si creuen que no gaire és, també, perquè la desunió política és com un pes mort que ha anat menjant-se l’empenta de la lluita ciutadana.

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.