L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘El suïcidi d’Europa’

"Ha fracassat si Europa es comporta com la policia d’una urbanització de rics envoltada de pobresa. Apartar tres electes dels seus escons és, també, un suïcidi d’Europa"

La detenció a Itàlia de la capitana del vaixell ‘Sea Watch 3’, Carola Rackete, és repugnant. El vaixell esperava poder atracar des del 12 de juny amb una quarantena de nàufrags a bord, rescatats davant de les costes de Líbia. Rackete va ser detinguda per "resistència i violència contra un vaixell de guerra". Resulta que ningú, pel seu compte, pot sortir a rescatar cap nàufrag i portar-lo a les costes d’Itàlia, perquè això és tant com afavorir la immigració clandestina. I tots els estats de la Unió Europea miren cap a una altra banda i deixen fer el govern italià, amb el xenòfob vicepresident Salvini, fent discursos igualment repugnants. La detenció de la capitana Rackete és el món al revés. Pensem-hi un moment: ara ja no es va a la presó per haver comès un delicte sinó per complir amb un deure humanitari. ¿Això no és el suïcidi d’Europa? L’expressió és del filòsof George Steiner, que va escriure que Europa es va suïcidar el dia que va matar els seus jueus durant la persecució nazi. És el mateix que pensem que va fer l’Europa política quan va impedir l’entrada dels refugiats de la guerra de Síria. I ara hi està tornant, amb el càstig als que gosen conduir a port de salvament aquells que rescaten a alta mar.

És el cas de l’’Open Arms’, que va salpar altra vegada, ara des del port de Nàpols, i en les últimes hores ha rescatat una embarcació de fusta a la deriva amb 55 persones a bord. Entre els passatgers hi havia 4 nadons i tres dones embarassades. Si l’Europa de la Il·lustració i de la modernitat, de l’estat del benestar, de la Revolució Francesa amb la seva llibertat, fraternitat i igualtat, de la democràcia liberal i els drets humans, només pot oferir als seus ciutadans les polítiques barroeres de la por de Donald Trump, la polítiques de la por, de l’amenaça, de la part més embrutida de l’ànima humana, si vol llençar els seus valors fundacionals i canviar-los per una irracional tornada a la ultradreta, Europa ha fracassat, perquè tot pacte polític entre govern i societat ha de descansar sobre la dignitat i la coherència. I no hi ha cap dignitat humana i cap coherència entre el que es proclama i el que es fa si Europa es comporta com la policia d’una urbanització de rics envoltada de pobresa. Això, a la llarga, és més insostenible que les polítiques necessàries per estabilitzar Àfrica.

En el front polític, Europa està davant un altre repte, el de girar o no la cara a tres eurodiputats electes amb vora dos milions de vots de ciutadans europeus: Puigdemont, Junqueras i Comín. Girar la cara a la realitat, imposar la llei, reduir la negociació política a un repartiment de cadires, criminalitzar la dissidència, això és l’únic que proposen personatges com Pablo Casado: “Puigdemont diu que acudirà a la sessió constitutiva del Parlament Europeu a Estrasburg i jo el que vull és dir-li al govern d’Espanya que prengui totes les mesures perquè així que trepitgi territori francès, el detinguin i l’extraditin, ja que és un delinqüent que està fugat i reclamat pel màxim òrgan judicial d’Espanya”.

Del que passi demà a Estrasburg en depèn també la sort d’Europa. Els estats faran veure que no veuen res. Apartar tres electes dels seus escons és, també, un suïcidi d’Europa.


Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats. 


I que tinguem un bon dia.

Més continguts de