L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘Una part espanyola i dues parts catalanes’

Ja tenim alineacions per a la taula de diàleg de demà, a dos quarts de cinc de la tarda a la Moncloa. La novetat és que mentre a la banda espanyola tot són ministres, a la banda catalana també hi ha gent de partits.

A Madrid no s’ho han pres bé, perquè l’acord que van firmar el PSOE i Esquerra per a la investidura de Sánchez deia que la composició era “govern d’Espanya i govern de Catalunya”. “S’establiran les delegacions de manera paritària i amb els membres que les dues parts decideixin”, deia. És una fórmula ambigua que dona a entendre que només hi aniran membres dels dos governs. El cas és que el PSOE no ha volgut fer més soroll, perquè depèn d’Esquerra per aprovar els pressupostos i no vol que sigui dit que el diàleg s’ha frustrat per culpa seva.

Alguns mitjans consideren que la banda catalana de la taula està sota la influència del president Puigdemont, perquè hi hauria col·locat Elsa Artadi i Josep Rius. Aviam, Artadi és una persona de confiança del president a l’exili però no amaga que el procés per triar un candidat de Junts per Catalunya va molt lent i que la comunicació amb Waterloo no sempre és fluida. Pel que fa a Rius, és veritat que és un tècnic de la màxima confiança de Puigdemont, però des de Presidència de la Generalitat, on treballa, és un dels peons que manté un contacte més estret amb el govern espanyol, i més concretament amb el famós Iván Redondo, l’estratega de Pedro Sánchez, o sigui que asseure’l a la taula té sentit.

Anotem també la presència de Jordi Puigneró, conseller de Polítiques Digitals, que comparteix amb Puigdemont l’interès per les tecnologies i està entre els noms que sonen per a la candidatura a la presidència de la Generalitat. Entre els integrants d’Esquerra tenim Marta Vilalta, la secretària general adjunta del partit i dona de confiança de la titular, Marta Rovira, i un home de la confiança de Junqueras, Josep Maria Jové, de qui la premsa de Madrid no passa per alt que és un imputat per l’1 d’Octubre.

I si parlem de la banda espanyola tots són ministres, però alguns no hi van per càrrec. Salvador Illa hi va perquè ja va ser l’home del PSC a la negociació amb Rufián i ara ho és a la taula. Castells hi va perquè és català. A Ábalos, un altre home clau en les negociacions amb Esquerra, l’han posat a última hora perquè calia que fossin vuit per banda.

Els noms fan la taula, sí, però també la fa el moment: la banda espanyola està més cohesionada, però no oblidem que ha trigat mesos a cohesionar-se, els mesos que van passar del govern en funcions. O sigui, Sánchez i el seu equip van més junts perquè són nous, perquè fa quatre dies que governen, perquè Sánchez no volia Iglesias, són al principi del seu projecte. La banda catalana no: és al final del trajecte. Torra ja ha anunciat que aquest any hi haurà eleccions, i seran molt disputades entre Esquerra i Junts per Catalunya.

De tota manera, més enllà dels noms i el moment en què es reuneix la taula, o que sigui fruit d’un pacte del PSOE amb ERC i no amb JxCat, em sembla que la taula per ella mateixa no es pot menystenir d’entrada. Per més que tinguem motius més que fundats per pronosticar que d’aquí no en sortirà un referèndum, per més que la repressió no s’ha aturat, demà tindrem asseguts, a banda i banda, una part espanyola i una part catalana. Cal intel·ligència política per negociar i per explicar com va el diàleg. Amb la foto de demà el govern espanyol dirà al mon que s’ha ocupat del problema de Catalunya, que “estamos trabajando en ello”. La part catalana té objectius compartits? I en conseqüència, què en dirà? Sabrà fer un relat compartit de la reunió?

Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats. I que tinguem un bon dia.