L’anàlisi d’Antoni Bassas: “No tenen projecte polític més enllà dels presos”

"Afirmar que més enllà dels presos no hi ha projecte polític és tancar els ulls a la realitat: La petició de referèndum és transversal. Sánchez confon no tenir estratègia unitària amb no tenir projecte. I contestat això, una pregunta: i el projecte d’Espanya per a Catalunya quin és? 155? Repressió? Quin és aquest projecte, que el pugui acceptar la majoria de la societat catalana? Em temo que no n’hi ha"

Es va desgranant tan lentament, el compte enrere d’aquest divendres. Tan lentament que la celebració del consell de ministres a Barcelona, el desplegament policial al voltant de la Llotja, que ja ha començat, i la discussió sobre com ha de ser la reunió entre els presidents Sánchez i Torra comencen a semblar una mala obra de teatre.

Mentrestant, a Madrid, avui se celebra un acte que no és teatre, però que s’ha desplegat en el marc d’una gran litúrgia amb final decidit: l a vista de qüestions prèvies al Tribunal Suprem per escatir si els presos polítics els ha de jutjar el Tribunal Suprem, a Madrid, o el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, a Barcelona. Al Suprem han habilitat la sala més pomposa, en una prova que l’Estat vol que tothom vegi que això és un judici d’estat.

Però al fons d’aquest dia hi ha unes paraules de Pedro Sánchez que ens han cridat l’atenció. Ahir es va celebrar la tradicional copa de Nadal que el govern espanyol ofereix als periodistes a la Moncloa. I ahir, en el marc d’una conversa informal amb periodistes, Sánchez va remarcar que no tots els presos estan fent vaga de fam i va afirmar, sobre el sobiranisme: “No tenen projecte polític més enllà dels presos”.

Sánchez no preveu una “proposta política” fins després del judici

Certament, els partits sobiranistes actuen més dividits del que la situació d’emergència nacional que estem vivint (presos, exiliats, intromissió judicial en la política) seria aconsellable. Ho hem vist al Parlament o en la preparació de candidatures a les municipals, per posar dos exemples. La dualitat presos-exiliats està passant una factura personal i política a la unitat estratègica més gran del que seria desitjable. Per una banda, els partits no volen renunciar al seu dret de fer política en funció dels seus legítims interessos, i per l’altra és clar que el debat que podríem resumir entre més tensió i eixamplar la base sobrevola les actituds i les decisions. I certament, l’existència de presos, des de fa més d’un any en presó preventiva, acusats de delictes que no han comès i per haver fet política, que seran jutjats per un tribunal la imparcialitat del qual està en dubte, tot això, repugna la consciència de moltes persones, transversalment. O sigui que els presos, el judici i les sentències graviten sobre la política catalana.

Però d’aquí a afirmar que més enllà dels presos no hi ha projecte polític és tancar els ulls a la realitat: La petició de referèndum és transversal. La independència és el projecte polític amb el suport de la meitat del país. El rebuig a les constants amenaces del 155, com les que ahir feia Casado, és enorme. Sánchez confon no tenir estratègia unitària amb no tenir projecte. I contestat això, una pregunta: i el projecte d’Espanya per a Catalunya quin és? 155? Repressió? Quin és aquest projecte, que el pugui acceptar la majoria de la societat catalana? Em temo que no n’hi ha.

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.

Més continguts de