L'anàlisi

L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Les altres raons de Junts per demanar coordinació a Esquerra'

Junts vol i dol, sí, però Esquerra també, perquè a veure qui governa amb 33 diputats, només, i havent de pactar amb el PSC, partit amb el qual Esquerra ha dit que mai pactaria

2 min

Hola, com estan?

Deu hores li va costar a Junts per Catalunya decidir si marxava o no marxava del Govern . I al final, va decidir que no, de moment, que l’última paraula la tindran els més de 6.000 militants en una consulta que es farà dijous i divendres de la setmana que ve.

Això sí, Junts vol negociar amb Esquerra, aquest cap de setmana, per estar segur que van alhora en el compliment del pacte d’investidura.

Què va passar ahir a Junts? Doncs que els partidaris de quedar-se van salvar una pilota de partit davant els que volien marxar després que Aragonès hagués destituït Puigneró. Van guanyar els consellers de Junts, els càrrecs que no volen anar a les eleccions municipals del maig de l’any que ve estant a l’oposició, aquells que creuen que, malgrat tot, per a la causa de la independència, un partit independentista és millor que estigui al Govern que no pas a l’oposició. Que no creuen que el país estigui ara per a un nou desbordament, per a una nova estrebada, i sí per a la gestió d’una època molt difícil. A Esquerra en diuen els de “l’ànima convergent”. Són els que no tenen tan clar que trencar un govern amb Esquerra sigui beneficiós electoralment (a part de ruïnós des del punt de vista de l’organització del partit), per més que Esquerra no estigui complint els acords de tenir una direcció estratègica conjunta, anar coordinats a Madrid o parlar d’autodeterminació a la taula de diàleg.

En condicions normals, un partit al qual li destitueixen el vicepresident se’n va. O s’ho empassa i es queda, i n’explica les raons. Però no ho allarga una setmana més i diu que ho consultarà a les bases. Allargar una setmana més el termini ens posa un cop més davant l’evidència que Junts no ha superat el dilema entre el desig (la independència) i la realitat (la dificultat de fer-la a curt termini). 

I en això contrasta amb una Esquerra que segueix amb disciplina el que diu Oriol Junqueras, un partit que ara té la presidència, una certa capacitat d'influència a Madrid i que diu per fi, ara sí, pot ser la meva per acabar d’una vegada amb el que quedi de la Convergència i successors, que sempre han dominat el panorama. I que no vol córrer, escudant-se en l'argument que per fer la independència hem de ser més i eixamplar la base.

Junts vol i dol, sí, però Esquerra també, perquè a veure qui governa amb 33 diputats, només, i havent de pactar amb el PSC, partit amb el qual Esquerra ha dit que mai pactaria.

Però encara hi ha alguna cosa més. Quan Junts demana coordinació estratègica a Madrid no ho demana només en les qüestions d’independència. Alguns consellers de Junts creuen que el Govern perd la possibilitat de defensar millor les seves competències si Aragonès no defensa la seva posició davant el grup parlamentari que encapçala Rufián i inspira Junqueras. D’això també en volen parlar aquest cap de setmana amb Aragonès.

Així estem, en la vigília del cinquè aniversari de l’1 d’Octubre, una data que va deixar un missatge: sense unitat, les grans fites no són possibles.

Bon dia. 

stats