L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Una causa noble'

“Encara que hi hagués hagut sindicatura fins a l’últim dia, la violència policial ja suposava una intimidació flagrant cap a l’electorat que pervertia les garanties del referèndum. No tot depenia del que es pogués fer des d’aquí”

3 min

Ahir, enmig d’uns dies que semblen cada dia el mateix, va ser notícia l’1 d’Octubre. Estem com atrapats en aquells malsons estúpids dels quals volem fugir però no podem, i continuem pendents de vacunes, d'estat d’alarma, de si prohibiran fumar a les terrasses, del Procicat (que avui ha decidit que continua el confinament comarcal una setmana més) o de les últimes dades: resulta que l’epidèmia no s’ha disparat arran de la Setmana Santa.

Doncs, enmig d’aquest malson, un altre: el dels perseguits per la justícia per la seva participació en el referèndum de l’1 d’Octubre. I la notícia és bona: els cinc síndics electorals de l’1 d’Octubre han estat absolts. 

Segur que recorden la història: en el famós ple de desconnexió del 6 de setembre del 2017, el Parlament crea la Sindicatura Electoral del Referèndum, l’òrgan que ha de vetllar perquè la consulta tingui les garanties jurídiques que la facin homologable. L’endemà, el dia 7, els cinc síndics es reuneixen al Parlament. Hi ha un catedràtic de ciència política, una professora de ciència política, un professor de dret constitucional... Cinc juristes i politòlegs. Es reuneixen el dia 7, i l'endemà, el dia 8, el BOE publica la suspensió de la llei del referèndum i els cinc síndics ja no fan cap més reunió per preparar el referèndum. El 20 de setembre el Tribunal Constitucional els amenaça amb multes de fins a 12.000 euros diaris, que ja es veu que només busquen la ruïna, literalment, d’aquests professionals del dret i la politologia. Aleshores els cinc síndics renuncien al càrrec i la Sindicatura queda dissolta. La Fiscalia s’hi querella i els acusa de desobediència, usurpació de funcions públiques i malversació. Pensin que per poder provar la malversació van intentar esbrinar si els cafès o els taxis dels síndics els havia pagat la Generalitat. Total, que aquestes cinc persones es van acabar enfrontant a dos anys i nou mesos de presó. Van rebre la solidaritat del món acadèmic internacional.

Ara, la jutge ha considerat que no hi ha prou proves per condemnar-los i, per tant, els ha absolt. Els acusats consideren que el judici es va desenvolupar d’una manera molt correcta, però ningú no els compensarà pels tres anys i mig de patiment personal, i tot per haver fet el que es fa sovint: quan l’estat o els privats necessiten experts acadèmics els van a buscar a les universitats i els experts treballen en l’encàrrec rebut.

Avui publiquem una entrevista amb una de les components de la sindicatura, Tània Verge, professora agregada de ciència política a la Universitat Pompeu Fabra, que diu que “el que va presentar la Fiscalia era una querella preventiva que tenia un objectiu polític: amenaçar amb penes de presó el professorat universitari perquè desistís de prestar l’expertesa en un procés electoral que reclama la societat catalana”.

Una reflexió final: com més passa el temps, més clar és que l’estat espanyol va fer servir la força, inclosa la violència, per aturar un instrument de consulta democràtica tan normal com un referèndum. I que ho va fer entrat el segle XXI. Per això, quan a Tània Verge li pregunten si sense sindicatura els resultats eren vàlids, contesta que les garanties se les va carregar l’Estat al no respectar que es pogués desenvolupar el referèndum amb normalitat. “Encara que hi hagués hagut sindicatura fins a l’últim dia, la violència policial ja suposava una intimidació flagrant cap a l’electorat que pervertia les garanties del referèndum. No tot depenia del que es pogués fer des d’aquí”. 

I fa uns mesos, en una entrevista a El Temps, va dir, parlant del Govern de Puigdemont i Junqueras: “Els dirigents polítics no van ser prou valents per donar recorregut polític al referèndum, i això va ser un error, perquè l’1 d’Octubre molta gent va fer l’acte polític més important de la seva vida. I aquest cúmul d’actes individuals, d’heroïcitat i de compromís, també individuals, no es poden desar en un calaix, i han de tenir una resposta política per part dels polítics”.

Aquesta és la segona part de la història, però, en tot cas, com diu la professora Tània Verge, ”tenim responsabilitat com a acadèmics de prestar aquest servei a les institucions i més per a una causa noble com és un referèndum”.

El nostre reconeixement per tots cincs, Jordi Matas, Marc Marsal, Tània Verge, Marta Alsina i Josep Pagès. I que tinguem un bon dia.

stats