L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Puigdemont contra la letargia'

Aquest cap de setmana llarg no tot ha estat el tenis de Nadal ni el Jubileu de la reina Elisabet. També hem tingut el congrés de Junts per Catalunya.

Era el congrés de l’adeu de Carles Puigdemont a la presidència del partit, però sobretot ha acabat sent el de la presentació en societat d’un partit endreçat o que vol endreçar-se.

Sobre Puigdemont. El president a l’exili feia molt i molt de temps que havia decidit deixar la presidència del partit. El seu objectiu ara és clar: concentrar-se en el Consell per la República i en l’acció que es pot fer de l’exili, perquè Puigdemont veu l’independentisme atrapat en una mena de letargia i considera que si algú pot desvetllar-lo és una acció que arrossegui des de l’exterior. Només cal veure l’energia que va desplegar a Argelers, potser perquè, com ha comentat alguna vegada a gent molt propera, anar a la Catalunya Nord, molt a prop de casa seva, sempre el refà.

"Digueu-els-hi, expliqueu-els-hi. Feu una pregunta als nostres conciutadans, que legítimament voten altres opcions que no són independentistes i tenen tot el dret a fer-ho. Pregunteu-los: ¿Saps quan vals tu per a Espanya? ¿Saps quina nota et posa a tu de 0 a 10? Un 3,6, un suspens. ¿Saps com vota un senyor de Madrid? Un 18,4. ¿És això el que tu creus que vals per a Espanya? ¿És aquest el pes que tu creus que et mereixes? ¿És això el que estàs disposat a acceptar anys i anys i anys? 36 a 184, collons! Que ja està bé".

Aquest és el repte de Junts: com portar aquest estat d'ànim combatiu a les institucions: al Govern (on per cert no es proposa cap canvi de consellers), a les diputacions, als ajuntaments, i portar-lo com a contrast a una Esquerra a la qual veuen tocada després del fracàs de la llei de l’audiovisual i retratada per la inexistència de la taula de diàleg o els incompliments inversors de l’Estat. Per això a Esquerra li van xiular les orelles en aquest congrés de Junts i per això, al final, va haver de sortir la secretària general republicana Marta Rovira, des de Ginebra, a contestar:

"Desitjo que comenci una nova etapa, en la qual s'abandonin els retrets incomprensibles dirigits a companys de viatge que avui encara hem tornat a sentir. En el camí cap a la República, hem de ser aliats, no pas adversaris". 

Li van ploure respostes sobre els retrets als companys de viatge de la veu d’Esquerra a Madrid, Gabriel Rufián.

En el front intern, Junts s’ha endreçat pensant en les municipals, on poden aspirar a fer bons resultats excepte a Barcelona, on no tenen ni candidat després de la baixa d’Elsa Artadi.

I encara que Turull ha obtingut 78 vots més que Borràs, el congrés ha servit per entronitzar l’equilibri de forces que es pretenia amb la candidatura conjunta entre la candidata més popular de la formació i el nou home fort del partit, que va sortir d'Argelers molt content. En resum, com em deia una destacada militant, la clau és que Junts vol “ordre independentista”. Veurem com ho concreta.

Bon dia.