L'anàlisi d'Antoni Bassas: "Donald 'Neró' Trump"

Trump hauria de ser apartat del càrrec i portat a judici per haver incomplert el jurament de preservar, protegir i defensar la Constitució. No crec que passi. Queden 15 dies perquè Biden juri el càrrec

4 min

Els Estats units estan vivint hores històriques. El que només havia de ser una sessió cerimonial perquè els congressistes ratifiquessin legalment que Joe Biden i Kamala Harris havien guanyat les eleccions i es convertien en president i vicepresidenta dels Estats Units, respectivament, ha acabat sent l’acte de violència més gran que s'ha registrat contra el Congrés nord-americà en més de dos segles. I ha acabat amb quatre persones mortes i desenes de ferits i de detinguts.

Milers de persones van desbordar la seguretat del Capitoli, van pujar per les escales, van trencar vidres, van esbotzar portes, van passejar-se pels passadissos, van entrar als despatxos, van seure als escons i la cadira de la presidència del Senat...

D’això se’n diu sedició, la revolta violenta contra les institucions amb la intenció de fer-les caure, alçar-se públicament i de forma tumultuosa per obtenir o impedir per la força la promulgació o execució d'una llei: els manifestants estaven intentant aturar la ratificació del resultat de les eleccions presidencials.

Com hem arribat fins aquí? Fa anys que els mitjans pròxims al Partit Republicà han pintat l’adversari com l’enemic, i tot ha acabat explotant quan un home de negocis sense escrúpols de nom Donald Trump ha guanyat les eleccions i ha arribat a la Casa Blanca amb mentides i populisme descarnat per desacreditar institucions i mitjans de comunicació i sembrar la desconfiança entre americans, no oferint mai una solució sinó buscant un culpable, per excitar les baixes passions d’una societat empobrida per les successives crisis i l’avaria de l’ascensor social.

Quan ja era massa tard, Trump va enviar els manifestants a casa amb aquestes paraules: "No podem jugar en mans d'aquesta gent. Hem de tenir pau. Així que aneu cap a casa. Us estimo. Sou molt especials".

Uns minuts abans, el president electe, Joe Biden, que ha de jurar el càrrec en aquelles escales d’aquí 15 dies, va dir: Permetin-me ser molt clar, les escenes de caos de la capital no reflecteixen la verdadera Amèrica, no representen qui som”.

Per desgràcia, així és com és Amèrica: el respecte pel procés electoral ha saltat pels aires.

Davant de tots aquests fets cal remarcar el següent: és inacceptable, sospitosament inacceptable, la falta de personal i mesures de seguretat al Capitoli davant una manifestació anunciada i animada pel mateix president. Els asseguro que al Capitoli no s’hi entra així com així. Quan es manifestaven els de Blacks Lives Matter, la policia bé que els parava. Mai, des del 1814, havia entrat ningú violentament el Capitoli. Els últims van ser els anglesos i estaven en guerra. I, en canvi, ahir allò va ser un descontrol durant tres hores.

Si els sediciosos són els autors materials del delicte i la policia la cooperadora necessària per acció o omissió, el cooperador intel·lectual necessari és el president Donald Trump, que s’ha passat els últims mesos sembrant el dubte sobre la legalitat d’uns resultats electorals que cap autoritat estatal o federal posa en dubte. Que el president d’un país democràtic intenti guanyar les eleccions mentint sobre el procés és un fet greu que ens ha portat fins aquí. I també ens hi ha portat la covardia i dimissió ètica del Partit Republicà, que no ha alçat la veu contra Trump i els seus abusos.

Per tot plegat, Trump hauria de ser apartat del càrrec i portat a judici per haver incomplert el jurament de preservar, protegir i defensar la Constitució.

No crec que passi. Queden 15 dies perquè Biden juri el càrrec i Trump hagi de deixar la Casa Blanca, i és probable que no li vulguin donar més arguments i li vulguin facilitar una sortida honorable que no avergonyeixi més la imatge internacional dels Estats Units. Però el que pot passar en els pròxims 15 dies ens fa témer el pitjor en una Amèrica distòpica.

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.

stats