L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Encara n'hi ha per dies de tenir govern'

Avui és 27 d’abril (la Mare de Déu de Montserrat), i per tant ja falta menys d’un mes per al 26 de maig, data en què si no hi ha un president de la Generalitat investit, Catalunya anirà a eleccions repetides. Sobre el fet que les eleccions van ser el 14 de febrer i que dos mesos i tretze dies després Esquerra i Junts encara no hagin tancat l’acord no hi insistiré gaire perquè la lentitud del ritme és prou eloqüent.

Però avui cal parlar-ne, perquè avui se celebra una reunió a la presó de Lledoners entre Junqueras, Aragonès i Jové, per un costat, i Sànchez, Artadi i Rius, per l’altre. I ja els avanço ara que serà una reunió més significativa que definitiva. Significativa perquè se celebrarà a la presó, on ja fa tres anys i mig que viuen el president d’Esquerra i el secretari general de Junts, i perquè un dels integrants de la taula serà Pere Aragonès, el candidat a la investidura. 

Per què dic que no serà definitiva? Doncs perquè encara que hi haurà tot de càmeres a l’entrada i a la sortida (ja veuran l’oposició preguntant si Lledoners és un coworking), Junts continua marcant el ritme de la negociació i només falta que Esquerra posi terminis perquè als negociadors de Junts els vinguin ganes de descobrir que, oh, en la data que li proposen encara hi haurà uns serrells per tallar. De fet, avui la Núria Orriols i el Quim Bartomeu expliquen que per més que Aragonès digués diumenge passat a l’ARA que si l’1 de maig no hi ha un acord amb JxCat els dos partits haurien de mirar “vies alternatives” per desencallar la legislatura, el pla A continua sent el pacte amb Junts: “Els republicans saben que un Govern monocolor amb només consellers d’ERC seria un Govern debilitat a l’hora d’enfrontar-se al Parlament, perquè només tindria 33 diputats dels 135 de la cambra. Cada votació es podria convertir en un Vietnam parlamentari”. 

A Esquerra els molesta que a Junts juguin al que ells interpreten com una mena de guerra de nervis i estiguin portant el rellotge de la negociació fins al límit, i a Junts no els agrada que un dels negociadors republicans sigui Sergi Sabrià, perquè creuen que no ajuda a crear el clima de confiança que cal, amb els seus comentaris.  

O sigui que n’hi ha per dies, perquè encara no han tancat ni com es repartiran les conselleries (d’això en parlaran avui) ni tampoc el paper del Consell per la República, és a dir, del president Puigdemont, o si hi haurà una estratègia conjunta a Madrid. Un comentari final: l’acord no podrà tancar-se a tocar del 26 de maig perquè segur que l’acord amb Junts demanarà retocar l’acord amb la CUP, i això a Esquerra li portarà uns dies, pocs o molts. I cal l’acord de la CUP, almenys en forma d’abstenció, per investir Aaragonès. Crec que ningú no sap quan es tancarà l’acord, però segur que falten més de quinze dies. Jordi Sànchez és un negociador tenaç, meticulós, difícil, que sap crear temps, espais, i no deixarà anar tan fàcilment la posició de fortalesa que significa negociar amb una Esquerra que veu a tocar la possibilitat, llargament esperada, de tornar a investir president un dels seus, per primera vegada des de Tarradellas a l’exili, fa vora 70 anys.

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia del covid-19, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.