L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Govern Aragonès, ¿com defensem els treballadors públics que el Tribunal de Comptes vol arruïnar?'

Demà passat es trobaran a Waterloo el president Puigdemont i el vicepresident Junqueras. Després en parlarem, perquè al primeríssim primer pla hi tenim la cinquena onada del covid-19: comencem una setmana amb el nivell de contagis que teníem al gener, quan gairebé ningú estava vacunat. És urgent la vacunació de tots els adolescents i joves fins a 30 anys, que és l'última franja a qui s’ha obert la vacunació. L’edat mitjana de les persones que es contagien a Catalunya és de 26 anys i mig. Tornem a tenir més de 500 ingressats als hospitals (de moment, a les UCI no ho noten), per tant, és una onada que està complicant la vida als centres d’assistència primària, on han d’ocupar-se dels positius i continuar vacunant, i ho estan fent, perquè estem a tocar del 40% de catalans amb tota la pauta de vacunació completa.

Tornem a estar atrapats en l’arrencada de cavall i la parada d’ase, perquè aquest rebrot ens agafa quan la mascareta ha deixat de ser obligatòria a tot arreu, i quan per Barcelona ja es veuen els autocars que porten amunt i avall els turistes dels creuers i els busos turístics municipals tornen a oferir el servei.

Aquesta és l’emergència més visible. N’hi ha una de persistent, que és l’emergència nacional. Hi ha un tic-tac de fons, cada cop més eixordador que és el del termini per pagar les fiances dictades pel Tribunal de Comptes. 

Demà podria ser (hauria de ser) un dia clau, el dia que el Govern anunciés d’una vegada què pensa fer per no deixar abandonats dos presidents i dotzenes de consellers i alts càrrecs de la Generalitat que no només no han comès cap delicte sinó que estaven fent ús de les seves competències estatutàries i estaven aplicant el programa electoral amb què havien guanyat les eleccions. Dic que demà hauria de ser el dia perquè demà és dimarts i hi ha reunió del consell executiu. Ens consta que el Govern ha estat estudiant com trobar els diners sense tornar a caure en la malversació. Però si no pot cobrir-ho la Generalitat, que el Govern ho denunciï, ens ho digui i mirem de recollir els diners entre nosaltres. Estem parlant de polítics que van posar les urnes el 9-N i i l’1 d’Octubre. No els podem deixar sols.

Tot plegat està generant neguit i malestar entre els afectats, que veuen que passen els dies i l’espasa de l'embargament dels seus béns penja sobre els seus caps. Fixin-se quina paradoxa: els diners que recaptés el Tribunal de Comptes haurien d’anar a la Generalitat perquè hauria sigut la part perjudicada, però la Generalitat diu que ella no és perjudicada. Tot això passa, i aquesta és l’emergència de fons, per això que avui expliquem a la portada: "La pressió judicial tenalla els funcionaris de la Generalitat". Ho explica la Núria Orriols. La inquietud arriba al punt que en un cas es va negar la firma per fer una traducció d’un discurs d’un membre del Govern perquè contenia la paraula independència o es referia a l’autodeterminació. 

O s’han encarregat estudis acadèmics sobre processos de secessió i hi ha hagut dificultats per pagar-los perquè l’interventor delegat del departament afectat considerava que podien ser susceptibles d’una investigació. O s’han extremat precaucions a l’hora d’obrir noves delegacions a l’estranger. Fets que en el seu moment ningú va denunciar o impugnar –com els viatges a l'estranger del president– en el marc de les competències de la Generalitat, ara s’han convertit en susceptibles de responsabilitat comptable al Tribunal de Comptes. Això fa anar els funcionaris amb un “excés de zel” en matèria de contractació i a l’hora d’autoritzar viatges. 

Això no és autogovern, ni és democràcia, és una vergonya. ¿Com tenen després la barra de dir que qualsevol idea es pot defensar en democràcia, si la persecució és constant? M’agradaria sentir el Govern i els partits que l’integren donant resposta a aquestes situacions.

Perquè després llegeixes el que avança avui La Vanguardia, que diu que el govern espanyol vol que es comencin a reunir a tota màquina els seus ministres amb el govern de la Generalitat, en les anomenades comissions bilaterals: fiscalitat, infraestructures, transferències. Tot això està molt bé, però no estan fent res que, de tot manera, no haguessin hagut de fer. I, sobretot, ¿com es pot parlar de res amb normalitat amb el govern espanyol si vius amenaçat pels organismes de l’Estat? Cal una resposta del Govern. I, si no, ja ens ho farem nosaltres.

Un record per als exiliats i per als represaliats. I que tinguem un bon dia.