L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Illa suspèn en història de Catalunya'

Salvador Illa va ser entrevistat ahir pel Diari de Girona i va dir que el Procés ha sigut el pitjor dels últims 300 anys. L’afirmació és tan sorprenent que avui a l’ARA ens hem fet ressò de l’entrevista a Illa, ara líder de l’oposició i futur primer secretari del PSC en substitució de l’ara ministre de Cultura i Esports Miquel Iceta. Per no quedar-nos en el titular, anem a la resposta. Illa va declarar:

L’afirmació d’Illa no se sosté, no s’aguanta. És mentida, objectivament. Per desgràcia, hi ha hagut moments tan dramàtics a la història de Catalunya en els últims 300 anys que és lamentable que algú que aspiri a presidir Catalunya suspengui història de Catalunya d’una manera tan clamorosa. En els últims 300 anys hem tingut la invasió, el setge i la repressió brutal de les tropes castellanofranceses del 1714 que culminen amb el Decret de Nova Planta, la Guerra del Francès, la Setmana Tràgica, el pistolerisme, la dictadura de Primo de Rivera, la Guerra Civil amb els bombardejos sobre població civil, l’exili i la diàspora de centenars de milers de catalans, la dictadura franquista amb els afusellaments i els “habla en cristiano”. De què està parlant Salvador Illa?

L’empobriment econòmic d’aquests deu anys de què parla és incomparable amb l'empobriment d’altres èpoques. ¿Cal explicar-li com estava Catalunya el 1939? ¿O les cartilles de racionament que hi va haver fins al 1952? No confongui empobriment amb el fet que hi hagi empreses que traslladin la seu fora de Catalunya com a resultat de la pressió i la campanya de la por del govern espanyol contra un moviment democràtic com l’independentista. Sobre l'empobriment de Catalunya: a Espanya, sense Catalunya, no li surten els números, ni per pagar les factures, ni els sous, ni les pensions. Potser parla de l’Espanya que està agafada als 140.000 milions dels fons Next Generation com el nàufrag a la taula de salvació a alta mar. I en fi, Catalunya seria bastant més rica si pogués disposar del seu esforç fiscal en una proporció justa, no com ara. Sobre la pèrdua de prestigi internacional: suposo que parla d’Espanya, que no ha aconseguit ni una sola extradició de les que ha demanat des del 2017 i que surt al costat de Turquia en informes dels parlamentaris del Consell d’Europa. O potser parla del rei Joan Carles. I sobre la convivència: enviar la policia a pegar la gent per votar no és la millor manera de preservar la convivència.

Illa el que diu és Constitució, Estatut i peix al cove, statu quo, business as usual i federalisme d’aquest declaratiu que no compromet a res, i menys al PSOE.  

Illa diu això perquè s’ha proposat estar viu políticament i mediàticament, perquè lluita per la presidència i no vol quedar atrapat entre el protagonisme del govern català i del govern espanyol, no vol caure en la irrellevància, com Arrimadas. I vol fer la batalla cultural, la batalla del relat, que consisteix (i ho diu al principi) en “girar full” del Procés i equiparar-lo a les pàgines més terribles de la història contemporània de Catalunya. Però en les batalles es cometen errors, i ahir Illa en va cometre un, que és el d’exagerar.

Un record per als exiliats i per als represaliats. I que tinguem un bon dia.