L’anàlisi d’Antoni Bassas: 'El desconcert espanyol'

"Si el PSOE no estigués segrestat pels guardians de la unitat de la pàtria (o no hi estigués tan entregat), aprofitaria la sentència per començar un temps nou"

4 min

Ningú sap del cert què passarà ara, després de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea corregint el Tribunal Suprem espanyol conforme Junqueras tenia immunitat.

Ningú ho sap, perquè la situació és nova i el dret no és una ciència exacta. El Suprem s’ha demanat uns dies per donar resposta, consultant la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat. Fins i tot en el supòsit que només estiguéssim parlant de dret, costaria saber què acabarà passant, però és que, a sobre, no estem parlant només de dret. Estem parlant, sobretot, de política. Tot el que toca Catalunya és polític.

Amb tot, m’atreviria a fer dues afirmacions sobre el que passarà: al vicepresident Junqueras no el deixaran sortir de la presó i el president Puigdemont no s’arriscarà a venir al principat de Catalunya. Anirà per Europa, entrarà a la Catalunya Nord, a una hora de casa, a Girona, però no es posarà més en risc. Això sí, des d’avui mateix, els eurodiputats Puigdemont i Comín podran tornar a entrar al Parlament Europeu com a visitants i ben aviat ho faran com a parlamentaris.

Dic que a Junqueras no el deixaran anar, precisament perquè la justícia espanyola s’ha inventat un dret especial per a Catalunya que fa que s’acusi de rebel·lió, es condemni per sedició o que Mundó, que ha deixat la política, estigui al carrer, i consellers amb les mateixes responsabilitats que ell però que no van abandonar la política continuïn a la presó. Ara, també haig de dir que si un tribunal superior, europeu, li diu a un inferior, espanyol, que va fer una cosa malament, i aquest tribunal inferior no la corregeix, això té un nom, i es diu prevaricació. Per tant, potser ha de deixar Junqueras en llibertat perquè vagi a Brussel·les a prendre possessió de l’escó.

En el terreny polític, també hi ha incerteses: què dirà l’Advocacia de l’Estat, que depèn del govern espanyol; què dirà la Fiscalia, què hi ha dies que depèn del govern espanyol (ja m’entenen); i quins fins fils mourà Pedro Sánchez que, quines coses que té la vida, resulta que depèn del partit d'Oriol Junqueras per ser investit.

Si el PSOE fos una mica valent i no estigués segrestat pels guardians de la unitat de la pàtria (o no hi estigués tan entregat), aprofitaria la sentència del Suprem per dir: “Ha de començar un temps nou”. Ahir, una mica ja ho deia Calvo: això ho hem heretat del PP. Doncs que comenci aquest temps nou.

A Catalunya, on hi ha molts motius per fer una celebració compartida, Junqueras/Puigdemont, la situació és mixta. Alegria compartida, Puigdemont fent de portaveu de l’independentisme i dels presos a Europa, però previsió d’eleccions anticipades l’any que ve, quan el president Torra sigui finalment inhabilitat. I Escòcia caminant cap a un segon referèndum d'independència. L’independentisme català, tot i els seus errors, el principal dels quals és la falta d’unitat, té cartes per jugar. Perquè els polítics espanyols van decidir que fos el dret penal qui fes política, i ara aquella decisió els torna com un bumerang. És el que passa quan fas les coses malament.

Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats. Bon cap de setmana i bon Nadal.

stats