L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'L'independentisme aconseguiria avui el 52%?'

Avui fa un any de les eleccions al Parlament, i per això, aquest vespre, el president Aragonès pronunciarà un discurs al Palau Nacional, a Montjuïc, per explicar com veu el futur. 

És un discurs que no ha despertat gaire expectació: Pere Aragonès és un president previsible, que no està per a desobediències ni pirotècnies verbals, que és cap de l’executiu però no del seu partit, que dirigeix Junqueras i que és qui marca l’estratègia, president d’un govern de coalició amb harmonia entre consellers però amb animadversió entre partits (fins al punt que avui fa un any de les eleccions, però el Govern Esquerra-Junts no es va formar fins al maig), investit i acte seguit abandonat per la CUP, oblidat per Pedro Sánchez, que no té cap incentiu per anar més lluny dels indults i que ha deixat en un racó la taula de diàleg.

Si a tot això hi afegim que dissabte Interior va enviar els Mossos a impedir el tall de protesta independentista de la Meridiana (ahir ja no els va fer intervenir) i que Educació està acatant la sentència del 25% de castellà a les escoles, no li serà gens fàcil a Pere Aragonès fer un discurs inspirador. Perquè en el fons de tot això que diem hi ha la constatació que avui fa un any l’independentista va aconseguir la majoria parlamentària més gran de tots aquests anys, el famós 52%, i que aquest 52% no està servint per avançar cap a la independència, sinó per avançar cap a la unitat estratègica i, el que és pitjor, per reduir la seva base electoral. Tornaria avui l’independentisme a aconseguir el 52%? La pregunta gairebé és retòrica.

L’últim episodi ha estat el de la retirada de l’escó de Juvillà al Parlament. Avui, la presidenta Borràs donarà explicacions a la junta de portaveus del Parlament. La posició de Borràs és que en tot el que va poder va obeir el reglament del Parlament, però que al final es va sentir no només abandonada per Esquerra i la CUP, sinó assenyalada per aquests dos partits (Borràs pensa que la volien “caçar”). 

Així hem arribat al primer aniversari de les eleccions del 52%, que en comptes de fer tremolar l’enemic s’ha quedat en pausa.

De fons, a Espanya, Vox continua erigint-se en el tercer partit. Això d’aquesta nit a Castella i Lleó és un altre fracàs de Casado amb els seus ridículs discursos rodejat de vaques i vedells, una nova derrota de Pedro Sánchez, i tot el que perd Ciutadans ho guanya Vox, cosa que no ens causa cap sorpresa. A base de buidar Castella per donar-ho tot a Madrid (a Sòria el 42% dels votants han votat un partit de Sòria) i a base d’omplir els balcons de banderes, Vox pica a la porta de la governabilitat d’Espanya. 

Un record per als exiliats i els represaliats. I que tinguem un bon dia.