L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Llengua i ferrocarrils'

Hi ha qui opina que sense resoldre la major, la sobirania, cap dels problemes com els trens o la llengua tindrà solució. Però esperar la sobirania sense aprofitar tots els recursos a l’abast tampoc és la solució. S’imposa treballar amb les eines disponibles ara

3 min

En les últimes hores han estat notícia dos elements com el català i els trens, que són molt diferents però que tenen un denominador comú: la dignitat de les persones.

La notícia dels trens és que el Govern ha decidit que el servei de Rodalies de Lleida el prestarà Ferrocarrils de la Generalitat el 2024.

És la línia que va de Lleida a Cervera (Mollerussa, Tàrrega) i de Cervera a Manresa. Ho pot fer, això, la Generalitat? Sí, ho pot fer d’acord amb les seves competències. Per què només agafa aquesta part de Rodalies i no agafa totes les línies, d'una vegada? Perquè, diners en mà, és, de moment, l’única línia que es pot permetre. La línia de Lleida representa només el 10% del total de Rodalies a Catalunya.  

Actualment, es tracta d’una línia lenta, deixada, amb estacions mig abandonades. Mirin aquestes imatges, que fan caure l’ànima als peus. És una indignitat tenir així d’abandonat el transport públic. Ho veig i penso que això és exactament el que els importem a l’administració que correspongui. Ara la Generalitat vol que aquesta línia sigui “puntual, segura i neta”. Compraran trens més còmodes i dotats amb wifi i doblaran les freqüències de pas. Tant de bo el servei que donin els Ferrocarrils a Lleida sigui com el de les línies del Vallès i l’àrea metropolitana de Barcelona, encara que, si l’Estat no traspassa Rodalies, les vies, les catenàries i les estacions continuaran estant en mans d’Adif. I això va en contra del servei. Mirin aquesta gràfica:

Inversió del ministeri de Transports i les seves empreses a Catalunya.

Les barres representen la inversió del ministeri espanyol de Transports a Catalunya. Cada barra és un any, des del 2001 al 2018. En blau, les inversions que realment s’han fet. En aquests 17 anys, de mitjana, una quarta part s’ha pressupostat però no s’ha executat. Això vol dir que Catalunya ha perdut inversions per valor de 8.000 milions d’euros. I això, i ho sento perquè sembla una cançoneta, a Madrid no passa: en els sis primers mesos d’aquest any, el govern central ha executat una mica més del 13% de la inversió prevista per a Catalunya per al 2021, mentre que a Madrid va ser del 41%. Del 2015 al 2018, l’Estat a Catalunya va executar el 66% del pressupostat, mentre que a Madrid el percentatge va ser del 114%. És imperatiu que Esquerra i Junts, que negocien els pressupostos de l’Estat amb el PSOE, espavilin a l’hora d’assegurar-se que l’Estat executa el que pressuposta.

I l’altra notícia que dèiem és la llengua. En vam parlar fa uns dies: el govern espanyol ha presentat una proposta de llei de l’audiovisual que, dins la quota de producció europea que la Unió ha marcat a les plataformes, protegeix el castellà però ignora el català, el gallec i el basc. Òmnium en fa una campanya. La llei de l’audiovisual és un altre camp on els partits catalans que negocien a Madrid han de fer servir el pes dels seus vots, ara que poden. 

De fons dels trens i la llengua hi ha la dignitat, hi ha un mínim de confort material, lingüístic, simbòlic per a tothom. Per això es va engegar, també, el Procés. Hi ha qui opina que sense resoldre la major, la sobirania, cap dels problemes com els trens o la llengua tindrà solució. Però esperar la sobirania sense aprofitar tots els recursos a l’abast tampoc és la solució. No és tan emocionant com ho va ser el 2017, però s’imposa treballar amb les eines disponibles ara.

Un record pels exiliats i pels represaliats. I que tinguem un bon dia.

stats