L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Maquinistes de Renfe fan una vaga centralista'

Aquesta vaga mira per uns drets adquirits que no haurien d’estar en perill, des d’una perspectiva centralista (quan sabem que els Ferrocarrils de la Generalitat van molt millor) i en perjudici de l’usuari, a qui s’ha de servir de la millor manera possible

3 min

Avui hi ha vaga de maquinistes de Renfe. Bé, n’hi ha avui, demà i gairebé cada dia de la setmana que ve, fins al 12 d’octubre. O sigui que un servei tan essencial com el de Rodalies, que ja és prou precari, castigarà durant gairebé dues setmanes la mobilitat de centenars de milers de treballadors, i faig servir conscientment la paraula treballadors perquè ja em diran què són, si no, els usuaris matinals de Rodalies. 

La vaga, a més, ha començat forta. Es veu que alguns maquinistes ni tan sols s’han presentat a complir els serveis mínims i, com explica aquest tuit de Rodalies, l’empresa demana disculpes als usuaris afectats.

La vaga l’ha convocat el Semaf (Sindicato Español de Maquinistas y Ayudantes Ferroviarios). Per què? Per diverses raons, però la primera que donen, al punt número 1, és que “el ministeri continua incomplint els acords mínims per garantir la prestació de serveis davant el procés de transferències a l’àmbit de Catalunya (i en qualsevol àmbit que es pogués donar)".  

Dit d’una altra manera, els maquinistes no volen que la totalitat de Renfe a Catalunya, el personal, els trens i les instal·lacions, sigui transferit a la Generalitat. Llegeixo unes declaracions del secretari general del Semaf, Juan Jesús García: "Si volem un ferrocarril públic digne i saludable, no es pot trossejar Renfe. I molt menys transferir un treballador que ha adquirit el seu lloc de treball a través d’un concurs oposició, en contra de la seva voluntat”.

Mirin, a Catalunya hi va haver centenars de milers de funcionaris que van passar de dependre dels seus respectius ministeris del govern d’Espanya a les seves respectives conselleries de la Generalitat. No veig per què els maquinistes de Renfe haurien de ser una excepció, si hi ha un procés de traspàs similar. Cal respectar els drets adquirits d’un treballador públic, però només faltaria que no es pogués traspassar un servei. 

I el que no s’aguanta per enlloc és la primera part de la declaració, això de “si volem un ferrocarril públic digne i saludable, no es pot trossejar Renfe”. Precisament la dependència de Renfe de les inversions de l’Estat és el que fa que el servei de Rodalies a Catalunya no sigui digne ni sigui saludable. I, en canvi, el servei dels Ferrocarrils de la Generalitat és més que digne. D’acord que no es pot comprar la magnitud, la quantitat de quilòmetres de vies i de milions de passatgers/any que mou Renfe amb els dels Ferros, però els serveis que presten els trens que gestiona la Generalitat són moderns, nets i puntuals. De fet, Ferrocarrils és un d’aquests espais, per desgràcia infreqüents, on un té la sensació d’estar a Europa. El secret no ha sigut cap altre que Ferrocarrils no ha deixat mai d’invertir en manteniment i millora de les instal·lacions i del material rodant. Tot fa pensar, per tant, que, en mans de la Generalitat, els trens que ara són de Renfe farien molt més bon paper.

En resum, aquesta vaga mira per uns drets adquirits que no haurien d’estar en perill, des d’una perspectiva centralista (quan sabem que els Ferrocarrils de la Generalitat van molt millor) i en perjudici de l’usuari, a qui s’ha de servir de la millor manera possible.

Un record per als exiliats i per als represaliats. I que tinguem un bon dia.

stats