L'anàlisi d'Antoni Bassas: ¿Cap a on han mirat els partits del Parlament durant 14 anys?

La presidenta diu que al desembre es va decidir fer-ho gradual i ahir es va decidir que no sigui gradual, sinó que la llicència s’acabi el 2022, a causa de l'alarma social que ha creat el cas. Això és una rectificació. Benvinguda sigui, però és evident que si no hagués sigut per la informació de l’ARA, la mesa del Parlament ahir no hauria decidit eliminar les famoses llicències per edat

3 min

La mesa del Parlament ha rectificat i ahir, després d’una reunió llarga i tensa, va decidir acabar amb les llicències per edat . Ho va decidir per unanimitat, amb els vots a favor del PSC, Esquerra, Junts per Catalunya i la CUP, que són els grups que integren la mesa.

D’aquesta manera, la mesa s’esmenava a ella mateixa, perquè segur que recorden, tal com hem explicat, que en vigílies de Nadal, fa menys d’un mes, la mesa va acordar reduir les llicències per edat de cinc a tres anys.

Ara, tal com expliquem avui, la mesa obrirà negociacions amb els treballadors per revisar la reforma aprovada fa tres setmanes. Això sí, les 21 persones que ja cobren sense treballar mantindran el seu dret laboral adquirit . La mesa ha demanat un informe per saber si es poden revocar les llicències que ja s’estaven tramitant o que estan a punt d’executar-se, un total de 12, va explicar ahir la presidenta Borràs al Més 324 de Xavier Graset. 

Abans d’entrar en l’anàlisi, una última informació. ¿Hi ha més gent que cobri la llicència per edat? Sí. Els treballadors de la Sindicatura de Comptes tenen els mateixos privilegis . Ho va avançar ahir La Vanguardia i aquest matí el síndic major de la Sindicatura de Comptes, Jaume Amat, ho ha explicat. Com que la Sindicatura de Comptes depèn del Parlament, als seus treballadors se’ls ha d’aplicar el mateix règim. Dos treballadors van demanar-ho i el síndic major els va dir que no, que era econòmicament inassumible, entre altres coses perquè continuaven sent funcionaris, no alliberaven una plaça. Una treballadora va portar-ho a judici i el TSJC li va donar la raó: si en tenia el dret, en tenia el dret. I el tribunal afegeix que si la Sindicatura diu que això és tan perjudicial, que ho retiri. Que no faci aquesta oferta als seus treballadors. I el síndic major de la Sindicatura de Comptes s'ha dirigit al Parlament des d’aleshores, a tots els presidents i tots els secretaris generals, per demanar que ho eliminin. I l'han fet passar amb raons, fins avui.

Ahir tots els partits polítics en van parlar. A tots els va semblar que les llicències per edat eren un privilegi que s’havia d’acabar. Esquerra va donar a entendre que la presidenta Borràs no havia compartit tota la informació. 

Aviam. La mesura es va aprovar el 2008 amb un president d’Esquerra, Ernest Benach, i amb una mesa en què hi havia CiU, el PSC, Esquerra, Iniciativa i el PP. A la mesa que al desembre va reformar la llicència per edat hi havia Junts per Catalunya, Esquerra, el PSC i la CUP. En aquests 14 anys, el Parlament ha sigut presidit per Benach, Forcadell i Torrent, d’Esquerra; Núria de Gispert, de CiU, i Laura Borràs, de Junts. Per tant, ho sabien tots, o ho havien de saber tots, perquè si no ho sabien no estaven fent bé la seva feina. 

I pel que fa a la presidenta Borràs, aquest matí ha explicat a RAC1 que ella s’hi va posar des del primer dia (va entrar a la presidència al març) i que la reforma de cinc a tres anys hauria limitat molt el nombre de treballadors que s’haurien pogut acollir a la llicència per edat. Però el cas és que ahir la mesa, presidida com correspon per la presidenta, va passar de reformar la llicència a eliminar-la. La presidenta diu que al desembre es va decidir fer-ho gradual i ahir es va decidir que no sigui gradual, sinó que la llicència s’acabi el 2022, a causa de l'alarma social que ha creat el cas.

Això és una rectificació. Benvinguda sigui, però és evident que si no hagués sigut per la informació de l’ARA, la mesa del Parlament ahir no hauria decidit eliminar les famoses llicències per edat. 

Ara, això no és un concurs de mèrits. L’ARA ha fet la seva feina periodística i és una feina que ha acabat amb un privilegi que és incomprensible que els que el van crear i mantenir durant 14 anys no haguessin vist que era un greuge comparatiu inadmissible. I això afecta tots els partits que han tingut responsabilitat d’organització interna del Parlament. Que no pretenguin salvar-se ells i acusar els altres.

Un record per als exiliats i per als represaliats. I que tinguem un bon dia.

stats