L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'L'escalada militar que pagarem cara'

“No sé com acabarà això, però no acabarà amb una victòria de Rússia”. La frase és de Joe Biden a l'acabar ahir la cimera de l’OTAN de Madrid.

Si el president dels Estats Units no sap com acabarà això, ell que té la millor informació disponible, ja cal que ens calcem. Biden li està dient a Putin: “Si vols una guerra llarga la tindràs i aviam qui es desgasta abans”. Preparem-nos per a això, per a una guerra llarga en què l’encariment del petroli i del gas i, per tant, de tot, ens pot portar a una recessió. I això gairebé seria un mal menor comparat amb el que podria passar en un escenari bèl·lic: estem davant del xoc de dues superpotències nuclears, l’OTAN i Rússia. I ja saben que en matèria nuclear el món fa dècades que s’aguanta perquè hi ha allò que el 1962 l'estrateg Donald Brenann va batejar com a “mútua destrucció garantida”: en el moment que m’enviïs un míssil jo te n'enviaré un altre, o sigui que millor que no ens comencem a enviar míssils. 

L’única cosa que sí que sabem que passarà ara la va anunciar ahir Pedro Sánchez. Es compromet a doblar el pressupost de Defensa en set anys. El pressupost de Defensa d’Espanya el 2022 és de 10.155 milions d’euros, més o menys el mateix que el pressupost de la sanitat a Catalunya. D'aquí set anys arribarem, de la nostra butxaca, la de tothom, a 20.330 milions d’euros.

I si Sánchez vol arribar a gastar el 2% del PIB en Defensa hi haurà de posar 25.000 milions. O sigui que sí que sabem com acabarà això: amb més diners per a la guerra. Perquè això passarà. Ho farà Sánchez perquè tindrà el suport del PP. I Unides Podem s’ho haurà d’empassar. I el dia que no hi sigui Sánchez, ho farà el PP amb el suport del PSOE. Feijóo acaba de felicitar Sánchez per com de bé ha organitzat la cimera. 

És per això que torno a dir avui que tota la satisfacció que sent la Moncloa perquè la cimera ha anat molt bé no la podem compartir. Han escenificat un anunci d’Espanya gràcies a una guerra, precisament els dies en què tens morts de misèria a les portes de Melilla i una inflació del 10,2%. Han enviat les primeres dames i els primers cavallers a fer turisme amb la reina Letícia,  per la Granja de San Ildefonso, mentre els líders de l’OTAN es preparaven per a la guerra. És la dura realitat i, per tant, no cal celebrar-la. Acaben d'aprovar una escalada militar a la nostra pròpia cara. Potser l’èxit polític és per a l’estat espanyol, per a la monarquia i per a la glòria de Sánchez. D’èxit polític per als ciutadans, cap.

Mentrestant, a Catalunya hem vist el president Aragonès rebent al Palau el vicepresident de la Comissió Europea Margaritis Schinas. Desgel després dels anys del Procés. O sigui, la UE ja no veu el govern de la Generalitat com un grup perillós per a la seva estabilitat. I això que Schinas, que és un grec casat amb una asturiana del PP, va ser aquell portaveu de la Comissió Europea que va evitar condemnar les càrregues policials de l’1 d’Octubre, malgrat que periodistes de tot Europa l'hi van sol·licitar repetidament. 

Però el més important ahir en política catalana va ser que Carme Forcadell, a Ràdio Barcelona, va suggerir a Laura Borràs que vagi plegant. No és una casualitat, aquesta declaració. És el segon avís d’Esquerra a Junts. El primer el va fer Marta Rovira. Ara Forcadell, que, com Borràs, va ser presidenta del Parlament. Avís a Borràs que el millor serà que dimiteixi, si ha d’anar a judici. I això que abans-d'ahir van quedar no es llançarien els plats pel cap.

Bon dia.