L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Pressupostos amb el PSC, victòria per a l'Estat'

L’important és que hi hagi pressupostos, perquè la societat necessita molta despesa i inversió pública. Ara, uns pressupostos amb el suport del PSC són una victòria per a l’Estat, una victòria aconseguida amb l’autogol de l’independentisme. Un altre

2 min

El dia ha començat mogut. Salvador Illa s’ha presentat a la sala de premsa del Parlament a dos quarts de nou del matí per demanar una “reunió urgent” amb el president Aragonès al matí mateix, després de la sessió de control, per oferir-li pactar uns pressupostos de país.

Fixint-se, el PSC en comptes de fer-se el desmenjat, com faria qualsevol partit de l’oposició quan veu que el govern està apurat i va necessitat de vots i dir que ja li trucaran si volen, i així apujar el preu del seu suport, és ell qui truca, qui força Aragonès públicament a reunir-se. Per què tant d’interès? Perquè que el PSC doni suport als pressupostos d’aquí obligarà Esquerra a donar suport a la governabilitat a Espanya i trenca la línia Junqueras d'"amb el PSC ni aigua perquè es disputen l’hegemonia".

I per una raó molt més profunda. Si aquests pressupostos s’aproven amb el PSC, adeu a la majoria del 52%. Ja està, no existeix. Va existir, però ja no és operativa. I diguin-me, no creuen que a Madrid, a l’Estat, molta gent brindaria? Que aquesta seria la millor notícia en molt de temps, que es presentaria com el triomf de la via Sánchez de diàleg, un diàleg que de moment no està donant cap resultat tangible? No creuen que totes les ambaixades a Madrid explicarien als seus respectius governs que la majoria independentista parlamentària catalana ja no funciona com a tal i que viu molt dividida?

Uns pressupostos amb el suport del PSC són una victòria per a l’Estat, una victòria aconseguida amb l’autogol de l’independentisme. Un altre.

Aquest autogol l’hauria marcat la CUP.  Però si anem a la història, aquí tothom ha marcat en pròpia porta: Esquerra i Junts van estar tres mesos per pactar el Govern.

La CUP està en el seu perfecte dret de dir no als pressupostos perquè no els troba prou socials. Normal, és que en condicions normals el país que té al cap la CUP i el que té Esquerra i Junts no s’assemblen gaire. El problema és que si la CUP no els vota trenca i probablement liquida la majoria del 52%. Per què li dono tanta importància? Perquè els partits n'hi van donar quan van anar a les urnes, se’n recorden? Els votants desencantats, que al final i malgrat tot van anar a votar, per què van anar a votar? Per dir-li a l’Estat que estava en minoria a Catalunya. Si ara el 52% no aprova els comptes, la majoria ja és una altra, i no és independentista.

Escoltin, l’important és que hi hagi pressupostos, perquè la societat necessita molta despesa i inversió pública. Ara, uns pressupostos amb el suport del PSC són una victòria per a l’Estat, una victòria aconseguida amb l’autogol de l’independentisme. Un altre. Els efectes de demanar a la gent un esforç de sortir al carrer a manifestar-se, de col·laborar… Que la CUP no voti els comptes és un cop definitiu a una carrosseria tan abonyegada que el cotxe fa pena.

Un record per als exiliats i per als represaliats. I que tinguem un bon dia.

stats