L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘El règim de la presó’

"Vull pensar que el tribunal d’Estrasburg quedarà atònit sentint que un jutge diu a un advocat defensor que millor que no pregunti. O que es digui a una testimoni que les seves valoracions personals no interessen"

3 min

La democràcia torna a estar en joc en les eleccions d’aquí a dos diumenges. Ahir Oriol Junqueras no va poder participar en el debat de TV3 perquè Institucions Penitenciàries va dir que a les 10 de la nit, la sala de videoconferències de Soto del Real estava tancada, i permetre-li sortir de la cel·la era incompatible amb el règim de la presó. Quin gran sintagma nominal: “El règim de la presó”. No ho hauríem pogut definir millor.

L’Estat mira i remira les lleis per impedir que els presos i els exiliats es presentin a les eleccions, i quan no ho pot impedir busca un reglament per limitar-ne la campanya. L’ARA havia demanat una entrevista amb Junqueras i tampoc ens l’han concedida. A Comín no el van deixar participar ahir des de Bèlgica amb un argument més propi del ‘Polònia’: com que no seria al mateix plató que els altres candidats, al conseller a l’exili el podrien ajudar a guanyar el debat sense que es veiés. És una vergonya.

Ahir Marchena va perdre els papers. Va estar propotent, acostant-se a la insolència, amb Marina Garcés i amb l’advocat defensor de Jordi Cuixart, Benet Salellas. Diuen que l’estratègia de Salellas passa per fer perdre els nervis a Marchena, de manera que el Tribunal Europeu de Drets Humans a Estrasburg conclogui que no ha sigut un judici just. És possible que Salellas busqui aquest efecte i no sabem fins a quin punt és una estratègia convenient per al seu defensat, però certament ahir va aconseguir que Manuel Marchena mostrés la seva pitjor cara. No es perdin aquesta seqüència resumida:

Vull pensar que el tribunal d’Estrasburg quedarà atònit sentint que un jutge diu a un advocat defensor que millor que no pregunti. O que es digui a una testimoni que les seves valoracions personals no interessen. Sobretot, si resulta que als testimonis de l’acusació els hem sentit esplaiar-se sobre impressions personals.

O sigui, que un policia es pregunti pels sentiments d’odi de la gent que va venir a pegar a l’octubre interessa al Tribunal, però en canvi els sentiments de Marina Garcés no. A Marchena li molesten els testimonis potents intel·lectualment, els que poden desbordar el seu poder amb l’autoritat de la raó i la retòrica. Marina Garcés va dir ahir que les porres també trenquen coses invisibles com ara la confiança de la societat i, és clar, això és massa per a aquest tribunal.

Ahir també es va saber que als presos elegits diputats (Junqueras, Sànchez, Rull i Turull) i Romeva al Senat, els deixaran anar a la sessió de constitució de la cambra i els faran tornar a la presó.

Són mals dies perquè Miquel Iceta demani cortesia. Té raó Iceta quan diu que mai s’ha impedit a un diputat del Parlament proposat per un grup d’anar al Senat. Però la situació tampoc havia sigut mai aquesta, el calendari electoral no l’ajuda gens ni tampoc les formes del PSOE, que va anar anunciant que el farien president del Senat quan encara no és ni senador. Ni cal exagerar la capacitat d’Iceta de capgirar el Senat, perquè per convertir-lo en una cambra federal calen unes majories que no té.

El pitjor de tot plegat és que tota aquesta formidable despesa d’energies, quan tots sabem que la solució del conflicte de l’estat espanyol amb Catalunya no només no passa per la presó, l’exili i els tribunals, sinó per la política, perjudica qüestions troncals del dia a dia: les places de P3, la immigració, la lluita contra el canvi climàtic... Ahir mateix un equip va baixar prop d’11.000 metres sota l’oceà i hi van trobar una bossa de plàstic. Els fronts es multipliquen. No perdem la democràcia.

Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats.

I que tinguem un bon dia.

stats