L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Entre la taula de diàleg i la tornada de Puigdemont'

Avui som a passat festes. I no és per desanimar, però la pròxima festa entre setmana no serà fins Divendres Sant, 15 d’abril. Què passarà a Catalunya, a la Catalunya política aquest 2022?

Per saber on anem, mirem on som. Fixin-se en el que hem comptat avui: les dades revelen que els comuns són el principal soci del Govern. Votació a votació, resulta que els Comuns són el grup que més suport ha donat al govern Aragonès, el que vol dir que els Comuns són els que han avalat més iniciatives del Govern i hi han coincidit en més votacions. No es pot dir que la majoria independentista al Parlament hagi desaparegut, però sí que s’està esvaint, sobretot des que els pressupostos el Govern els va aprovar amb En Comú Podem. Volen un detall més? Demà passat, el president Aragonès pronunciarà una conferència a Madrid, al Club Siglo XXI. Qui el presentarà? La que va ser alcaldessa de Madrid Manuela Carmena.

L’independentisme majoritari està entre la taula de diàleg (esquerra) i la tornada de Puigdemont (Junts). Pel que fa a la taula de diàleg, l’entusiasme és descriptible. Avui, Àngels Barceló li ha preguntat a Pedro Sánchez quan serà la segona reunió de la taula. Resposta: la reunió es produirà. Aquest 2022 hi haurà un mínim de dues reunions de la taula de diàleg amb la Generalitat, però no hi ha  "urgència". És clar que no hi ha urgència: d’aquí un mes, el 13 de febrer, hi ha eleccions a Castella i Lleó, i l'últim que vol Pedro Sánchez és seure amb els independentistes catalans abans d’aquestes eleccions. I mentrestant continua presumint. Ahir va dir: “com està Catalunya avui i com estava fa quatre anys, incendiada”. És irresponsable creure que perquè no es cremen contenidors el problema està molt millor, però cada dia que passa està més clar que els indults van ser el sostre d’audàcia del govern espanyol.

La taula de diàleg avui és una pastanaga més aviat pansida. N’hi ha una altra, de pastanaga: la de la tornada del president Puigdemont. Ell mateix en va alimentar la possibilitat a finals d’any, quan va celebrar els seus 59 anys declarant que els 60 els celebraria "a casa". 

Ahir, en una entrevista a El Nacional, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, va reescalfar aquest idea però sense concrecions. Si Puigdemont tornés, diu Borràs, “l’independentisme també hauria de fer alguna cosa [...] ha de poder ser una oportunitat per culminar la independència d’aquest país [...] Si ell pot tornar a l’estat espanyol haurem de veure com es comporta l’estat espanyol, què decideix fer, si respectar la justícia europea o no. Veuríem si amb una sentència ferma d’un país de la UE o algun tribunal de la UE això es respectaria o no. Fins on poden arribar?”

Com veuen, tot són conjectures. Certament, si la justícia europea garantís la immunitat a Puigdemont i el president a l’exili entrés en territori espanyol, detenir-lo seria un gran problema per a l’estat espanyol. Perquè, a més a més, resulta que aviat Espanya ha de començar la presidència de torn de la Unió Europea, que li tocarà l’1 de juliol de l‘any que ve, d’aquí a un any i mig, i no li seria fàcil ignorar una sentència europea. Però tot això són futuribles, tot això ha de passar, encara, i a més a més el president Puigdemont és perfectament conscient que si entra en territori espanyol corre el risc que el detinguin. Que això seria una maniobra política, segur, però el resultat de tot plegat, com la mateixa Borràs admet, és incert. ¿Hi hauria una resposta popular tant si el detenen com si el no el detenen? La taula de diàleg, el dia a dia del Govern, les votacions amb els Comuns, tot això ens porta a un procés hibernat. La tornada de Puigdemont podria desencadenar esdeveniments, sí, i el seu potencial desestabilizador d’Espanya és gran, ho sap tothom començant pel govern espanyol, però l’abast és incert i el calendari no està clar, més enllà de dir que això podria passar aquest any. Així estem passat festes. 

Un record per als exiliats i per als represaliats. I que tinguem un bon dia.