L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Vox, del Tribunal Suprem al govern de Castella i Lleó'

Ahir, el PP va pactar amb Vox el nou govern de Castella i Lleó. En concret, el PP va donar a la ultradreta la vicepresidència de l’executiu regional, tres conselleries i la presidència de les Corts.

Potser alguns de vostès es preguntaran per què hem de fer tant rebombori amb el fet que la ultradreta hagi arribat a un govern si, total, ja hi era a través del PP o de Ciutadans, per no parlar de la seva presència a la judicatura, l’exèrcit, la policia o els mitjans de comunicació, si ja anaven junts a les manifestacions, com aquesta de la Plaza Colón de fa dos anys, amb Casado, Rivera i Abascal. Casado i Rivera ja no hi són. Abascal, sí. O sigui que si pensen que no hi ha res de nou no els faltarà part de raó.

Però sí que n’hi ha, i és greu. I aquí tenen el perquè: la dreta espanyola havia absorbit la ultradreta en època d’Aznar, quan anar amb la bandera de l’àliga franquista ja no només no donava vots sinó que era impresentable fins i tot pel mateix Aznar. Però els temps han canviat. Fins i tot Vox ha après a evitar la bandera franquista, i ara la bandera que agafa és la d’anar contra la immigració, com fa la ultradreta a tot Europa, contra els drets de les dones (a Castella i Lleó han pactat que ja no parlaran de violència de gènere sinó de violència intrafamiliar) i contra l’independentisme català.

Que ara gent d’aquest pensament ja pugui disposar d’un pressupost públic per fer les seves polítiques en la normalitat del joc democràtic és una derrota. És una derrota en la batalla cultural de la democràcia perquè Vox se la vol carregar. És una derrota en la batalla cultural pels drets humans per la mateixa raó. És una derrota en termes europeus: Europa es va construir políticament contra el feixisme i a Espanya la ultradreta  ara entra en un govern regional. I en termes catalans, perquè, ens agradi o no, vivim dins el sistema polític espanyol i Vox està contra tot el que estimem, contra la nostra pròpia existència com a nació, contra la nostra llengua.

Tot això ho ha fet possible la idiosincràsia de la política espanyola, deutora del passat, però també n’és responsable el PSOE. Si no volia un govern amb la ultradreta a Castella i Lleó, podria haver-se ofert a pactar amb el PP per responsabilitat. Però no ho ha fet, perquè esclar, al PSOE ja li va bé poder assenyalar el PP i dir "vostès són els que pacten amb la ultradreta".

El PSOE pensa que, dins de la desgràcia, Vox pot ser un papus útil, el llop del conte, de “que ve la ultradreta”, fins al dia que ve de debò i se’t menja. I en part això és així perquè Vox, com diria l'inigualable Rajoy, “son españoles y mucho españoles”. Per això són més perillosos i s’han de jutjar abans uns demòcrates catalans que volen un referèndum que uns ultradretans que volen eliminar drets. 

L’apoteosi d’aquest joc va ser veure Vox asseguda al costat dels fiscals i de l’Advocacia de l’Estat com a acusació particular en el judici del Procés al Tribunal Suprem. Llavors van posar una catifa a la ultradreta, i avui ja els tenen entrats fins a la cuina de la Junta de Castella i Lleó.

Un record per a les víctimes de la invasió russa d’Ucraïna. Que tinguem un bon dia.