Crisi al Govern

L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Hores decisives per Junts enfrontat a les seves contradiccions'

Junts s’enfronta a una cruïlla històrica: Els que volen quedar-se van a l’executiva disposats a arremangar-se. Ja van salvar un match ball dijous passat, quan tot semblava trencat després que Aragonès destituís Puigneró, i van aconseguir mantenir la coalició però precipitant la pregunta a la militància per a aquesta setmana mateix

3 min

Així comença una setmana que serà clau per al futur del Govern i de l’independentisme: sense acord entre Junts i Esquerra. Les converses entre Pere Aragonès i Jordi Turull sobre el pacte de legislatura no han donat fruits. Junts va començar proposant, entre altres punts, la restitució de Puigneró, i, tot i que a la tarda Junts va suavitzar la seva posició, tampoc no hi va haver acord.

De manera que, avui, Junts s’enfronta a una cruïlla històrica: ha de proposar una pregunta a la militància perquè aquest dijous i divendres que ve decideixi si vol quedar-se o no al Govern. Però, esclar, hi ha moltes maneres de fer una pregunta; es pot fer per quedar-se o per marxar. I aquest debat Junts no l’enfronta junt, i perdonin el joc de paraules. Hi ha els que volen marxar (alguns dels quals ja ni haurien entrat al Govern), amb Laura Borràs com a actiu més determinant, i els que es volen quedar, amb consellers i alcaldes defensant la posició. Els que volen quedar-se van a l’executiva disposats a arremangar-se. Ja van salvar un match ball dijous passat, quan tot semblava trencat després que Aragonès destituís Puigneró, i van aconseguir mantenir la coalició però precipitant la pregunta a la militància per a aquesta setmana mateix. Com serà el debat per quedar-se, que la consellera d’Exteriors, Victòria Alsina, que no era militant de Junts, s'ha fet del partit per entrar-hi i defensar la continuïtat. El secretari general del partit, Jordi Turull, vol i dol. Està fent un esforç perquè el partit no se li esquinci, veu les raons tant de marxar com de quedar-se, viu les contradiccions del moment, i fins avui no decidirà quina és la seva posició.

Per acabar-los-ho de posar més difícil, el president Puigdemont va fer dissabte un discurs que assenyalava a Junts, partit que ell va crear, la porta de sortida del Govern.

El PSOE es llepa els llavis de gust pensant en la sortida de Junts, i ja veu el PSC de Salvador Illa com a garant de l’estabilitat d’Esquerra (que al seu torn garantiria l’estabilitat del govern del PSOE a Madrid).

Dèiem al començar que era una setmana decisiva per al Govern i per a l’independentisme, perquè si Junts se’n va del Govern hi haurà més independentistes en l’oposició que al Govern. Amb tot, avui, l’independentisme és una idea molt potent sense estratègia compartida, cosa que la fa molt menys potent. N'hi ha prou de veure el trist acte de celebració del cinquè aniversari de l’1 d’Octubre a Barcelona, dissabte passat.

Mentre Forcadell demanava “Deixem de barallar-nos, enfrontem-nos amb l’Estat, no entre nosaltres”, rebia una xiulada ben sonora que, encara que no era per a ella, va entomar amb l’enteresa democràtica del polític que hi és a les verdes i a les madures, amb la categoria personal de no defensar-se darrere dels seus tres anys i mig de presó. Fins i tot va tenir el coratge de dir “Molts de vosaltres esteu enfadats, i ho comprenc i ho comparteixo”.

Avui Aragonès i Puigdemont assenyalen camins diferents. Escriu Salvador Cardús a la contraportada: Tinc la impressió que el president Aragonès, amb aquesta crisi de govern, n’estava tapant d’altres. Primer, la crisi pel ridícul de la seva proposta d’acord de claredat, una iniciativa que, en segon lloc, havia de tapar l’absoluta inoperativitat de la taula de diàleg i que Madrid tardava mitja hora a tombar. I tot, en tercer lloc, per tapar la renúncia al Primer d’Octubre. 

Avui, en comptes d’estar recordant que fa cinc anys que el rei Felip de Borbó va perdre bona part de Catalunya per sempre, estem pendents de la llenya que ha fet l’independentisme. Perquè els castells són la imatge més gràfica del que hauria de ser una pinya per coronar un projecte comú.

Bon dia.

stats