L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Aragonès, un psicòleg i un dentista'

En tot cas, notin que els comuns parlen de sanitat, economia verda i trens, mentre que la CUP no és que facin una esmena a la totalitat dels pressupostos sinó que fan una esmena a la totalitat del capitalisme, en les seves formes de Hard Rock Cafè, Jocs Olímpics d’Hivern i Circuit de Catalunya

3 min

Segur que ja n'estan al cas: ahir el president Aragonès va obrir la negociació dels pressupostos amb els comuns. I la va tancar al PSC. Vol dir això que el Govern ja no negociarà més amb la CUP? Sí, hi negociarà fins dilluns, que és el límit, però la CUP ja sap des d’ahir a la tarda, quan es van trobar Aragonès i Albiach, que ara el Govern té un altre possible soci de pressupostos, els comuns.

I Junts per Catalunya què hi diu? Primer es va enfadar perquè l’oferiment d’Aragonès als comuns el va fer en directe a la sessió de control, sense haver avisat. Aquest és el moment en què el president fa l’anunci: "Sempre hi pot haver coses a discutir, però són uns bons pressupostos, en clau transformadora. Per tant, parlem-ne, seiem i mirem la possibilitat d'ampliar la majoria que va permetre la investidura, amb una majoria més àmplia per poder facilitar aquest pressupost. Gràcies".

Notin com Albiach somriu perquè la legislatura pot fer un tomb, Esquerra aplaudeix nerviosa i Junts es queda amb una cara de pam. Perquè a Junts no li fa cap gràcia pactar amb els comuns (tot i que ja van facilitar l’aprovació dels pressupostos de Quim Torra el 2020). Però esclar, Junts és al Govern, els pressupostos els ha quadrat un independent de Junts, el conseller Giró, i no és qüestió de no poder aprovar uns comptes on hi ha més diners dels que hi havia hagut els últims anys, amb permís europeu per fer dèficit.

O sigui, el Govern està negociant amb els comuns i la CUP i Aragonès es va reunir amb Illa, tal com Illa li va demanar, però el líder socialista va sortir amb el mateix no amb què havia entrat. Davant el panorama, m’ha fet gràcia, disculpin, aquest paràgraf de la informació elaborada a quatre mans (Toro, Orriols, Mascaró i Maideu) amb què expliquem avui el vodevil, on hi ha un moment que es llegeix: “Després de la reunió amb Aragonès, els de Jéssica Albiach van traslladar que les seves condicions passen per un psicòleg i un dentista públic, mesures per a la transició ecològica i més inversions en trens”. 

Un psicòleg i un dentista segur que anirien molt bé, perquè aprovar els pressupostos és com mal de queixal.

En tot cas, notin que els comuns parlen de sanitat, economia verda i trens, mentre que la CUP no és que facin una esmena a la totalitat dels pressupostos sinó que fan una esmena a la totalitat del capitalisme, en les seves formes de Hard Rock Cafè, Jocs Olímpic d’Hivern i Circuit de Catalunya.

Arribats a aquest punt, ara mateix els comuns sembla que porten la davantera en les preferències del Govern. La qual cosa vol dir que Esquerra s’acostaria a l’esquerra que vol, els comuns, i no a la que no vol a Catalunya (el PSC) i Junts vol (el seu model no és el de la CUP) i dol, perquè els comuns no són independentistes. Que les diferències siguin de caràcter material és el que correspon a una negociació pressupostària, però si els comuns acaben aprovant o facilitant l’aprovació dels comptes i la CUP hi vota en contra quedarà certificat que el 52% és una majoria que es plega i desplega. Que és un exercici que es pot fer amb les majories parlamentàries però no amb les persones. 

Un record per als exiliats i per als represaliats. I que tinguem un bon dia.

stats