L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘Oferta del dia 2x1 a Catalunya: mà dura i mà més dura’

"Si Sánchez volia comparar alguna cosa de la Gran Bretanya amb Catalunya, mira que ho tenia fàcil: no s’assembla al Brexit. S’assembla al referèndum d’independència d’Escòcia"

3 min

El mal resultat de les eleccions andaluses ha fet canviar el to al president del govern espanyol. Avui, al Congrés, en un debat per parlar del Brexit i de Catalunya, ha ajuntat tots dos conceptes i ha dit: “L’independentisme ha seguit el mateix patró d’enganys i d’exaltació de les emocions” que els ‘brexiters’.

La comparació ha estat molt desafortunada. El Brexit es fa per marxar de la UE. La independència de Catalunya, no. I la immensa majoria de catalans volem seguir sent ciutadans de la UE. No, si Sánchez volia comparar alguna cosa de la Gran Bretanya amb Catalunya, mira que ho tenia fàcil: no s’assembla al Brexit. S’assembla al referèndum d’independència d’Escòcia, que Londres va pactar amb Edimburg.

Sobre “enganys i exaltació emocional”, és evident que la política també són emocions, i les emocions de la identitat són profundes, però n’hi ha prou de recordar que el 2005, fa tretze anys, la reclamació majoritària catalana va consistir en un nou Estatut d’Autonomia. I que ha acabat sent una decisió natural, gairebé racional, de milions de catalans, passar del 15% al 48% de vot independentista.

Què ha passat aquí? Que a Sánchez li ha canviat la veu. Els socialistes van fer un mal resultat a Andalusia, fins al punt que perdran el poder que tenien des de feia 36 anys. Veuen a venir un mal resultat semblant a les autonòmiques i l’atribueixen als vots independentistes a la investidura de Sánchez. I per això avui l’oferta de Sánchez a Catalunya ha estat la de mà dura. Una mà dura, cito textualment: “Ferma, serena, proporcional i contundent”. Ha avisat que enviaria “les forces de seguretat que calguin” a Catalunya si els Mossos no garantien la seguretat. Sánchez no ha aguantat la pressió interna dels ‘barons’ ni la mediàtica.

De fet, Sánchez hauria estat indistingible del discurs de Rivera o Casado si no fos perquè, com si fos l’oferta del dia 2x1, si Sánchez ha adoptat el to de mà dura, Rivera i Casado han estat en el de més mà dura. Rivera ha dit que la UE va ser un projecte construït per anar contra gent com Torra. I d’aquí cap a l’apocalipsi a Catalunya.

Gairebé a la mateixa hora, al Parlament, Inés Arrimadas ha reduït el seu discurs a una fotografia, aquesta.

L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘Oferta del dia 2x1 a Catalunya: mà dura i mà més dura’

Això va així: si ser dur amb Catalunya va donar bons resultats electorals a Andalusia, els pròxims sis mesos no esperem un altre discurs de part de la majoria de partits espanyols, que demanaran 155, intervenció dels Mossos, de l’escola, de TV3 i així successivament.

L’únic que ha mostrat una clara voluntat de donar una resposta política a un problema polític ha estat Pablo Iglesias.

Mirin, ser rebut pel president d’Eslovènia és un èxit diplomàtic de Torra però fer l’analogia d’Eslovènia i Catalunya no podia sortir bé i, de fet, no tan sols ha apagat la imatge de la reunió presidencial sinó que ha tornat a convertir Torra en el personatge més demonitzat de la política espanyola, igual que ho van ser Arzalluz, o Carod, o Mas o Puigdemont. L’independentisme no pot ignorar que va donar els seus vots per fer fora Rajoy i que amb totes les seves insuficiències Sánchez permet més joc polític que Rajoy.

I finalment, és una vergonya el to apocalíptic amb què la dreta espanyola i la majoria de mitjans espanyols, que representa que també parlen pels catalans, facin creure a la gent que a Catalunya estem en guerra. A França hi ha problemes greus, al Regne Unit hi ha problemes greus, tots tenim una amenaça a sobre molt més greu, que es diu terrorisme. Ahir hi va haver un tiroteig mortal en un mercat de Nadal a Estrasburg… I al costat d’aquests problemes, la realitat catalana, amb problemes socials semblants als de tot Europa, continua tenint una capital global com Barcelona i la seva àrea que té la confiança del món dels negocis, del turisme, de la creativitat.

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.

stats