L'anàlisi d'Antoni Bassas: "Catalunya és una nació" (Pedro Sánchez)

"La legislatura que comença serà molt dura amb Catalunya, perquè si s’ha arribat a forçar el PSOE fins a deixar-lo malferit, no és per començar a fer canvis"

Rajoy jura avui novament com a president del govern. Ho han fet possible els vots del PP, els de Ciutadans i una abstenció del PSOE que marcarà la política espanyola durant molt de temps. El cas és que Rajoy torna a ser president. Tot està en ordre.

En aquesta operació perquè res canviï, Pedro Sánchez ha perdut fins i tot l’escó del Congrés. Ahir va ser entrevistat per Jordi Évole i li va reconèixer que diverses empreses i persones havien treballat perquè es formés un govern conservador, i va citar concretament Felipe González, César Alierta –president de Telefònica– o ‘El País’. Quina sorpresa, oi? Es veia de tres hores lluny. Quantes vegades no ens ho han sentit o ens ho han llegit a l’ARA?

Sánchez parlava amb la llibertat del derrotat que ja no té res a perdre. Però va dir més. Es va penedir de no haver negociat amb Podem i amb els independentistes catalans. I llavors, com caigut del cavall, va fer l’afirmació:

“Espanya és una nació de nacions, i Catalunya, com el País Basc, és una nació. I d’això n’hem de parlar i hem d’articular-ho en una reforma constitucional, perquè Catalunya, com a nació que és, estigui integrada a Espanya”.

No dubto de la sinceritat del descobriment de Sánchez, però és justament això el més preocupant. Ha hagut de ser defenestrat per reconèixer la realitat tal com és. En el fons s’ha adonat que mentre Espanya s’organitzi amb mentalitat centralista, el PSOE no hi té res a fer, perquè sense Catalunya hi pot haver govern del PP. Però sense Catalunya els socialistes no governen. El PSOE necessita Catalunya, al PP li és igual. El PSOE necessita una Espanya plurinacional connectada amb les grans capitals. El PP, tot el contrari.

Sobre el descobriment de Sánchez, dues qüestions:

Primer, aquesta visió d’Espanya plurinacional i de Catalunya com a nació està en minoria fins i tot dins el seu propi partit. El raonament és que en el reconeixement de la nació algú hi perdi diners i hi pugui haver la llavor d’un futur estat.

Segon, Sánchez parla del reconeixement de Catalunya reformant la Constitució. Si fins i tot al PSOE tindria molta feina perquè li compressin la idea! Creuen que el PP o Ciutadans votarien una reforma així? És a dir, se suposa que el reconeixement nacional implica una diferència: quina quantitat de poder polític i econòmic significaria això per a Catalunya? Si no en porta, no té sentit. Si porta més poder, què li diuen el PP i Ciutadans i els socialistes que els darrers anys no s’han cansat de repetir allò de la “rotunda igualtat de tots els espanyols?”.

Mirin, l’única reforma que tira endavant és molt preocupant. ‘La Vanguardia’ ha avançat en exclusiva que el TC aprovarà la reforma de la seva llei, que li va proposar el govern de Rajoy, perquè el TC pugui inhabilitar els polítics que no compleixin les seves resolucions. Això ho aprovarà el TC aquesta setmana, la mateixa que Rajoy formarà el seu govern dialogant.

Així comença la legislatura. Serà molt dura amb Catalunya, perquè si s’ha arribat a forçar el PSOE fins a deixar-lo malferit, no és per començar a fer canvis.

Més continguts de