L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Els votants independentistes haurien agraït més un altre pacte'

Potser els votants independentistes, més que aquest cordó de fermesa davant el PSC, haurien agraït més la firma d’un document de col·laboració entre partits independentistes l’endemà de les eleccions

2 min

Els grans partits independentistes s’han compromès per escrit a no governar amb Salvador Illa. El document l’han firmat el president d’ERC al Parlament, Sergi Sabrià, i els candidats Laura Borràs, de JxCat; Dolors Sabater, de la CUP; Àngels Chacón, del PDECat, i Laura Omella, de Primàries.

És un document promogut per Catalans per la Independència, que és una entitat formada per exdirigents crítics de l’ANC, en què es comprometen, “sigui quina sigui la correlació de forces sorgida de les urnes, a no pactar en cap cas la formació de govern amb el PSC”.

La negativa a pactar amb el PSC ja l’havien verbalitzat amb més o menys vehemència totes les forces independentistes al llarg de la campanya, però qui més aclareix la seva posició és Esquerra, pel precedent històric del tripartit a Catalunya i per l’actual col·laboració del grup republicà de Rufián al Congrés amb el govern de Sánchez i Iglesias.

Potser el més sorprenent és que aquests partits hagin firmat un document a proposta d’una escissió de l’ANC. Representa un compromís de màxims i allunya posicions polítiques. Ara ja no es tracta d’anar al notari a dir que no pactaràs amb el PP, sinó que qui queda fora del joc dels pactes és el PSC. Esclar que el PSC mai s’havia presentat tan explícitament com el PSOE, amb bandera espanyola als mítings inclosa.

Probablement, Esquerra ha calculat que necessitava aquest gest final per disputar-li la victòria a Junts per Catalunya, que els electors no s’han acabat mai de creure que a última hora i si calia Esquerra no acabaria pactant el govern amb el PSC. Sigui com sigui, aquest pacte respon, exactament, a allò que els dèiem ahir en aquesta mateixa anàlisi: hi ha centenars de milers de catalans que, en consciència, no poden girar full de l'octubre del 2017, amb la repressió policial primer i judicial després, que va comptar amb el suport explícit de la Corona. I els partits independentistes els han anat a buscar. Però calia fer aquesta mena de cordó al PSC? No oblidem que Junts per Catalunya va pactar amb el PSC el govern de la Diputació de Barcelona el juliol del 2019. Amb presos i exiliats. Aleshores pactar amb el PSC no era cap problema. Ni ho ha estat per a Esquerra al Congrés, en la investidura de Sánchez o els pressupostos generals de l’Estat.

És possible que algun votant independentista hagi aclarit el sentit del seu vot gràcies a la firma d’aquest acord, sobretot, ja dic, si dubtava votar Esquerra o no. Però aquest gest, de la mà dels defensors del “sid and talk”, li fa la campanya a Illa perquè el victimitza.

Potser els votants independentistes, més que aquest cordó de fermesa davant el PSC, haurien agraït més la firma d’un document de col·laboració entre partits independentistes l’endemà de les eleccions.

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.