L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'ERC, Junts i la CUP i el problema dels pressupostos'

Els pròxims dies sentiran molt a parlar dels pressupostos de l’any que ve. La prova més gran d’estabilitat d’un govern és que pugui aprovar els comptes i ni Pere Aragonès a Catalunya ni Pedro Sánchez a Madrid tenen els vots que calen, i cap dels dos ho té fàcil. Ara explicarem el cas de Catalunya, que és políticament complicat. Però ahir Pedro Sánchez va fer un pas endavant: va pactar el projecte que enviarà al Congrés amb el seu soci de govern, Unides Podem. 

I, per enviar el missatge, el president Sánchez i la vicepresidenta Díaz es van fer gravar passejant plàcidament pels jardins de la Moncloa: harmonia, arbres i ocellets, serenitat contra el brogit furiós de la política, i diàleg tranquil de mitja tarda en una sala que porta el nom d’un pintor català, Antoni Tàpies.

Quins comptes van acordar? Doncs un 60% de despesa social i 40.000 milions d’inversió. És un rècord de despesa, aprofitant part dels milers de milions d’euros del fons europeus, que seran destinats a indústria i recerca. Les pensions pujaran una mica més del 2% i també s’apujarà el sou dels funcionaris, un 2%.

Que el PSOE i Unides Podem hagin pactat un projecte de pressupostos no vol dir que estiguin aprovats. Ara el govern espanyol els ha de negociar al Congrés, i Esquerra té una petita part del mànec de la paella. A Esquerra li passa que s’ha quedat sola defensant la taula de diàleg, i vol progressos, acords, que s’encarrili el diàleg. I la detenció i posada en llibertat del president Puigdemont a Sardenya ha complicat el panorama.

Ahir la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, de Junts, deia al plató de l'ARA que el govern espanyol, el ministre Marlaska, anava de bracet de Llarena en la detenció de Puigdemont, perquè si Pedro Sánchez porta el president a l’exili a Espanya, això l’ajudaria a guanyar les eleccions. I deia més, que el govern espanyol no vol reformar el delicte de sedició: “Miri, jo soc bastant escèptica amb el tema que facin res més a Madrid amb el tema de la situació catalana i de la resolució política. Bassas: "Els indults han sigut l'últim pas, doncs?" Ciuró: “Jo crec que ja s’han despentinat prou i que no es despentinaran més. El 23 hi ha eleccions i, escolti, aquí jo crec que ja no es farà res més”.

És clar, Esquerra necessita que la taula de diàleg doni fruits, o almenys que ho pugui semblar. Per això Rufián ha dit que el sí d’Esquerra als comptes no es pot donar per descomptat i s’haurà de suar.

Però els que suaran de debò per aprovar els pressupostos seran el president Aragonès  i el conseller Giró. Esquerra els vol aprovar amb la CUP –ja ho van acordar en el pacte d’investidura al març–, però Junts veu el president Aragonès massa “entregat” a les propostes de la CUP i no se senten gens còmodes, perquè creuen que els allunyarà de la centralitat del país, i miren de reüll el PSC, que dia sí dia també s’ofereix per aprovar els comptes. Però Esquerra no ho vol, perquè si pacten amb el PSC a Barcelona, el PSOE demanarà a canvi els vots gairebé de franc d’Esquerra i desapareixeria la capacitat negociadora d’Esquerra a Madrid. 

D’aquí a final d’any, la política catalana anirà d’això, amb el permís de la justícia europea i les seves decisions sobre la immunitat dels eurodiputats Puigdemont, Comín i Ponsantí. 

Un record per als exiliats i per als represaliats. I que tinguem un bon dia.