L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Esquerra i el preu dels indults'

Aquest matí han entrevistat la nova consellera de Justícia Gemma Ubasart a TV3 i ha sortit la pregunta de si Pere Aragonès pot governar tenint només 33 diputats. Resposta d’Ubasart: l’any 1980 Jordi Pujol va governar amb 43 diputats, i se’n va sortir, i ho va fer molt bé, i va ser capaç d'aconseguir majories àmplies.

Com és la política, que per trobar un exemple que ajudi a fer creure que no és tan precària la situació parlamentària de l’executiu, una consellera del Govern que el 2015 va parlar d’atiar l’odi a Mas en la campanya de Podem ha de recórrer al cas de Jordi Pujol en el ja llunyà 1980.

La situació és molt diferent. Aleshores el PSC no va voler governar amb Pujol perquè el consideraven un accident, i al final l’accident va durar 23 anys, fins al 2003. Votar Pujol era una manera de frenar l'omnipotència socialista que el 1982 va escombrar a les eleccions espanyoles amb 202 diputats (ara, aquests dies, el PSOE ho està celebrant), i d’aquí les tres majories absolutes que va encadenar, al 84, al 88 i al 91, just abans dels Jocs.

Ara, Esquerra el que necessita és el millor estrateg possible per a una situació complicada, i de moment sembla que no el té: els seus vots són necessaris a Madrid, però si pacta amb el PSC aquí perd la força allà. I allà, quan pacta, els pactes no llueixen. La taula de diàleg no va i les inversions de l’Estat a Catalunya o el finançament, tampoc. 

És molt interessant el que explica avui el delegat de l’ARA a Madrid, David Miró, en un article titulat “A la recerca d’un relat sobre els pressupostos”, on expliquem que Esquerra  necessita “un relat justificatiu, una mena de peix al cove 2.0, (tornem a Pujol)  que permeti a ERC aparèixer davant l’opinió pública com l’aconseguidor de més recursos per a Catalunya.

El problema és que l’experiència dels últims anys ha ensenyat a ERC que no serveix de res arribar a pactes, per exemple en inversions, si després l’execució se situa en un misèrrim 40%. Per això aquest any la cosa va més per la banda de les garanties que dels continguts, per taponar així l’escletxa per on Junts està sent especialment efectiva per atacar els republicans.

En el fons, aquí el que hi ha és que el govern de Pedro Sánchez li està fent pagar a Esquerra un preu molt alt pel desgast que ha significat en l'opinió pública espanyola haver concedit els indults. I ara, quan Rufián vol trepitjar fort a Madrid, li diuen que molta calma.

Bon dia