L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'El govern de Pedro Sánchez justifica infiltrar policies a Catalunya'

La setmana de l’Onze de Setembre comença amb una de bona. Amb aquest document de data 10 d’agost d’aquest any, encara no fa ni un mes, del ministeri de l’Interior del govern espanyol. És la resposta que el ministre Grande-Marlaska dona a l’Audiència Nacional perquè expliqui les raons per les quals té policies infiltrats en àmbits de l’independentisme. Si m’acompanyen, el llegirem junts, començant per l’exposició de motius: “Si se toma como referencia el contexto actual que se vive en Cataluña y los graves acontecimientos sucedidos en el pasado reciente, resulta fácil identificar multitud de situaciones donde se ha producido violencia grave”.

Suposo que vol dir Urquinaona, les manifestacions a la porta de la comissaria de Via Laietana, el talls de l'autopista de la Jonquera o de les vies de l’AVE. D’això en diuen “multitud de situaciones”  i “violencia grave”. Primer, recordem que els primers a fer servir la violència van ser els cossos de seguretat de l’Estat, que van desembarcar a Catalunya a pegar la gent l’1 d’Octubre. I que en això que en diuen violència greu, no hem hagut de lamentar, afortunadament, la mort de  ningú. Continuem llegint. Diu que l’independentisme "viene buscando involucrar al máximo número de colectivos de todo tipo, ya sea políticos, asociativos, populares sectoriales, universitarios o de cualquier otra naturaleza, pero también se pretende llegar al mayor número de actores individuales posibles, distribuidos en todos los ámbitos de la sociedad."

Home, quan t’enfrontes a un moviment que ha arribat a tota mena de col·lectius (com ho diu?) “polítics, associatius, populars sectorials universitaris “o de qualsevol altra naturalesa” o sigui tothom, és que potser la idea política que l’Estat està perseguint és amplíssimament compartida a la societat. Per tant, és bona part de la societat qui estàs criminalitzant.

Però això, al ministeri de l’Interior, li és igual. Per això diu: "Por todo ello, se considera legítimo, idóneo y oportuno por parte de los servicios de información el empleo de agentes de inteligencia cuyo objetivo sea la captación de información de interés para el orden y la seguridad pública en los mismos entornos en los que se mueven los individuos radicales o comprometidos con proyectos secesionista ilegales que, a la postre, pudieran ser responsables de la comisión de delitos."

O sigui, per si de cas fan delictes, infiltro policies entre entitats perfectament legals. El document va escalant fins a arribar al terrorisme. Com ho fa? Quan busca sota quins articles de quines lleis es poden infiltrar policies, cita un acord del consell de ministres del 1996 referit a la lluita antiterrorista. Però com que això sona molt dur, fins i tot per a les seves pròpies orelles, perquè a Catalunya no hi ha terrorisme independentista, ale hop: "En la Estrategia Nacional contra el Terrorismo, publicada en el año 2019, se recoge que  «Los extremismos identitarios excluyentes que pueden derivar en violencia y verse incrementados en un entorno de crisis económica, constituyen una de las notas preocupantes en la actualidad. Así, el auge de extremismos y de posiciones excluyentes que se vienen generando en gran parte de los países desarrollados, en Europa particularmente, están dando origen a unas dinámicas violentas y filo-terroristas entre sectores minoritarios de nuestra sociedad a las que hay que prestar atención»".

O sigui, per justificar que cal infiltrar policies, el ministeri de l’interior anomena l’independentisme “extremisme identitari excloent”. I entra en una flagrant contradicció: al principi diu que l’independentisme està present a tot arreu de la societat catalana, i al final diu que hi ha unes dinàmiques violentes i filoterroristes entre sectors “minoritaris” de la societat. En què quedem?

El document és greu. Ideològicament, perquè justifica infiltrar policies en associacions perfectament legals i pacífiques, perquè força la llei i la realitat fins a convertir l’independentisme en una mena de prototerrorisme. És també greu políticament perquè aquest document el firma el govern espanyol de Pedro Sánchez, el de la taula de diàleg, el encuentro y la convivencia. Ho diu obertament. S’enfronta a l’independentisme com aquell que s’enfronta al terrorisme. Així és com actua el govern més progressista de la història.

No ho dubtin, l’Estat té una espina clavada: no va trobar ni una urna de l’1 d’Octubre, i no en va trobar cap perquè, en efecte, l’independentisme està molt estès en la societat catalana. Això és el que més els amoïna, que la gent s’hagi atrevit a pensar i a actuar d’una manera que fuig del seu control.

Així és com actuen els estats, sense contemplacions i fent servir la guerra bruta, l’espionatge, la infiltració i la conversió d’un moviment pacífic en un de terrorista. És greu igual, perquè estem en un estat de dret, però aquest és el pa que s’hi dona.

Per això, que els partits independentistes es barallin fins a desmobilitzar l’independentisme a partir de polèmiques de curta volada és profundament descoratjador.