L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'La llum al final del túnel, ara sí'

Un moment d’atenció, sisplau, que la notícia d’avui és molt important: El Govern retira gairebé totes les restriccions pel covid. A partir de demà passat, divendres a la nit, podran arribar al 100% d’ocupació els equipaments culturals, els restaurants i les universitats, al 80% els esports d’interior, al 70% l’oci nocturn en interiors i al 70% els concerts i festivals musicals a peu dret.

Això vol dir que d’aquí una mica més de 48 hores s’acabaran gairebé totes les restriccions que hi havia pel covid a Catalunya. Les úniques limitacions que encara es mantenen vigents són: l’ús de la mascareta en espais interiors d’ús públic (per exemple, el transport); a l’exterior si no es pot mantenir la distància; dins els restaurants i bars si no s’està menjant i bevent, i, molt important, als esdeveniments a l’aire lliure fins i tot encara que els assistents estiguin asseguts si no es pot mantenir una distància d’1,5 metres, que és el cas dels estadis de futbol. Precisament ara al Barça li venien tres partits seguits al Camp Nou, molt importants: aquest diumenge contra el València, dimecres que ve de Champions (on encara no ha sumat cap punt) i diumenge que ve no, l’altre, el dia 24, contra el Madrid. O sigui que en tots tres ja podrà oferir totes les localitats però, precisament perquè no es pot garantir el metre i mig de distància mínima, els aficionats als estadis hauran de seguir el partit i animar amb la mascareta posada.

Aquest final gairebé absolut de les restriccions s’ha fet coincidir amb una dada objectiva: per primera vegada des de juliol del 2020 hi ha menys de 100 pacients amb covid a les UCI de Catalunya. 97, concretament. Amb tot, són 47 a les UCI i 247 en planta, encara.

Això sense perdre de vista que en aquest any i mig, el covid s’ha endut la vida de vora 24.000 persones a Catalunya, vora 87.000 a Espanya, i 4.800.000 persones al món. El covid no s’ha acabat, perquè ja veurem quina forma tindrà i a què ens obligarà en el futur, però estem a punt de tornar a la vida més semblant abans de la pandèmia el març de l’any passat, i després del que hem passat no és poca cosa.

Si fem un balanç de la gestió de la pandèmia a Catalunya, el pitjor va ser no poder tancar el país per llei al principi i la centralització de les competències, els passos endavant i endarrere que s’han fet a l'hora d'obrir i tancar. I la falta clamorosa d’ajudes als sectors als quals es va obligar a tancar per llei. El millor, la resposta de la sanitat pública que ha anat entomant onades i salvant vides. I el procés de vacunació: va començar lent, però pensin que la primera vacuna es va posar el 27 de desembre de l’any passat, no fa ni deu mesos, i avui el 74,2% de la població ha rebut la pauta completa. I 68.000 catalans ja porten la tercera dosi.  

Mirin, ahir un informe elaborat per parlamentaris del Regne Unit assenyalava que la resposta inicial que hi va donar el govern de Boris Johnson va ser un dels “fracassos més grans de la sanitat pública britànica en tota la seva història”, perquè Boris Johnson va decidir que la gent s’infectés, com amb la grip, i que això portaria la immunitat de ramat. Resultat: al Regne Unit el covid ha matat més de 150.000 persones.

Certament, cap país està en la situació de posar-se medalles. Avui expliquem que Nova Zelanda, que va tancar fronteres i va imposar confinaments curts però rigorosos,  se n’havia sortit, fins que la variant delta va urgir a vacunar tothom. Amb tot, a Nova Zelanda, que té més de cinc milions d’habitants, només hi han mort 28 persones. 

Ja som al final del túnel, ara sí. No ho espatllem. Distància, mans i mascareta. I sentit comú.

Un record per als exiliats i per als represaliats. I que tinguem un bon dia.