201 hectàrees tractades després del foc

AndratxEl paisatge lunar que deixà el foc a l’estiu a la Serra, que arrasà 2.406 hectàrees, a poc a poc torna a renéixer. De moment, el balanç que deixen les actuacions fetes fins ara per la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territori i empreses de fusta abraça una superfície de 201 hectàrees. La planificació de les feines quedà plasmada la tardor passada en el document marc, el Pla de restauració ambiental de l’àrea incendiada d’Andratx, Estellencs i Calvià, on es marquen també les zones d’actuació prioritària. El Pla preveu actuacions en una superfície de 1.100 hectàrees a fer fins al 2016 amb un cost de 4.399.365 euros. Aquesta primavera es preveu actuar en unes 50 hectàrees més abans de l’inici de la campanya d’incendis.

Una de les primeres mesures que es feren passat l’incendi fou la retirada d’arbres i fusta cremada, a més de garantir la seguretat de persones i béns a la carretera d’Andratx a Estellencs, que romangué tancada durant setmanes al trànsit. De moment, s’han restaurat els marges d’aquesta via en una superfície de 26,6 hectàrees.

Tot i que la tardor fou plujosa, des del mes de gener pràcticament no ha plogut. L’aigua era un dels elements més perillosos per a la recuperació dels terrenys cremats i per això les actuacions per al control de l’erosió han estat també prioritàries. De moment, segons dades de la Conselleria, s’ha triturat fusta cremada a unes 30,7 hectàrees que ha quedat al mateix lloc. Pel que fa a les feixines -petites obres hidràuliques aprofitant els troncs i part de les branques d’arbres cremats- per evitar despreniments, se n’han pogut col·locar en una superfície de 70,4 hectàrees.

En total, empreses dedicades a la compra de fusta han triturat arbres cremats per ser convertits en biomassa en unes 6,8 hectàrees.

Pinotells

Caminant per la zona cremada, a simple vista es pot observar com a les àrees on hi havia pinar els pinotells han començat a brotar arreu. Altra cosa és, i més preocupant, les àrees on no hi havia vegetació, ja sigui per l’incendi de 1994 o perquè ja hi ha en marxa un procés de desertificació, on la regeneració natural és més difícil. En alguns casos s’ha optat per la regeneració de la coberta vegetal. Parlam d’unes 5,2 hectàrees, on s’han plantat uns 500 arbres per hectàrea entre pins, alzines i ullastres.

De fet, la superfície no arbrada suposa dues terceres parts del que es cremà i tot el que encara no s’hagi pogut repoblar fins ara -el març ja no és època de sembra de pins- s’haurà de fer la propera tardor. Un dels principals perills en aquest aspecte són les cabres, incompatibles amb les repoblacions. Des del Servei de Protecció d’Espècies es treballa també en aquest sentit per dur a terme una tasca de control de la població de cabres, tot i que els permisos per accedir a les finques són, en aquest sentit, un problema.

L’accés a les finques ha estat, de fet, un dels principals esculls que han tingut des del Servei de Gestió Forestal de la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territori per poder dur a terme el Pla de recuperació. La parcel·lació dels terrenys i el fet que el 93,3% de la zona cremada és de propietat privada ha dificultat les coses, atès l’elevat nombre de propietaris per localitzar, malgrat que ara ja es disposa d’un nombre de permisos suficients.

Jornada de sensibilització

L’Ibanat i el Servei de Gestió Forestal organitzaren ahir unes jornades forestals al coll de sa Gramola per commemorar el Dia internacional dels boscos. Hi participà el conseller Biel Company, acompanyat dels batles d’Andratx i Estellencs. Company valorà positivament les tasques de recuperació i remarcà la importància de la sensibilització, “visualitzar i donar a entendre les tasques que s’estan fent”, ja que “el que s’espenya en qüestió d’hores, tarda anys a recuperar-se”.