El doble d'hores de sol a Alemanya que al Mediterrani durant el confinament

BarcelonaPer si el fet d'estar tancat a casa no suposava un repte emocional prou fort, en molts indrets del Mediterrani occidental els primers quaranta dies del confinament han estat marcats per una grisor excepcional. En el període entre el 15 de març i el 23 d'abril ciutats com València, Castelló i Màlaga han tingut entre 120 i 140 hores menys de sol de les que serien habituals, mentre molts països del centre d'Europa han gaudit d'un temps excepcionalment bo. Són dades d'un estudi fet per tècnics de la delegació valenciana de l'Agència Espanyola de Meteorologia a partir de dades d'observatoris i estimacions obtingudes mitjançant imatges de satèl·lit.

Ciutats com Berlín, Praga o París han tingut entre 140 i 160 hores més de sol de les que acostumen a tenir en aquesta època. Fent un valor mitjà per països, l'estudi estima que Hongria ha tingut 374 hores de sol durant aquests dies, Alemanya 371, Dinamarca 360 i Bèlgica 359, mentre que Espanya ha estat el país d'Europa amb menys hores de sol, només 223. L'estimació per províncies espanyoles revela que a Castelló és on menys sol hi ha hagut, només 167 hores, una mica més de la meitat de les que sol haver-hi, 313.

A Catalunya, l'Observatori de l'Ebre ha registrat només 174 hores de sol entre el 15 de març i Sant Jordi. Segons ha pogut calcular la secció de meteorologia de l'ARA, aquest és el valor més baix registrat a l'observatori com a mínim des del 1972, el 1981 n'hi va haver 192 i tota la resta són valors superiors a les 200 o a les 300 hores. Es dona la circumstància que el 2017 a Tortosa ha haver-hi 395 hores de sol en aquests quaranta dies de primavera, bastantes més del doble. A Barcelona la foscor no va ser tan marcada, l'Observatori Fabra va registrar 223 hores de sol, 45 menys de la mitjana de les últimes dècades.

El cas de Màlaga és segurament el més paradigmàtic d'aquesta situació, l'observatori de l'aeroport d'aquesta capital andalusa va registrar només 168 hores de sol durant els 40 dies que van del 15 de març al 23 d'abril. Amb dades des del 1948 mai abans hi havia hagut menys de 200 hores de sol en aquest període a cavall del març i l'abril.

El motiu d'aquesta situació tan anòmala cal buscar-lo en l'estancament d'un anticicló entre les illes Britàniques i els països escandinaus: la posició d'aquesta potent A ha forçat moltes borrasques a circular per latituds més baixes i això ha provocat un temps molt inestable i amb molts núvols a la Península, especialment al sud-est.