Meteo 12/12/2020

La pèrdua de gel marí i els incendis forestals extrems marquen el 2020 a l’Àrtic

Any de rècord pel que fa a temperatures i també pel que fa a disminució del gel marí

Jordi Pons Otàlora
2 min
Evolució de la pèrdua de la massa de gel marí a l’Àrtic

BARCELONAEl 15è Informe Àrtic de la NOAA (Arctic Report Card) és una recopilació anual d’observacions i anàlisis ambientals d’una regió que experimenta alteracions ràpides i dràstiques de les condicions meteorològiques, climàtiques, oceàniques i terrestres. Elaborat per 133 científics de 15 països, l’informe –publicat a primers de desembre– fa un seguiment dels indicadors ambientals amb la intenció de poder informar amb rigor científic els líders locals, estatals i federals de com enfrontar-se a un clima i a uns ecosistemes que canvien ràpidament.

Algunes de les conclusions significatives que resumeix la publicació inclouen que:

  • La temperatura mitjana anual de la superfície terrestre a l’Àrtic mesurada entre l’octubre del 2019 i el setembre del 2020 va ser la segona més càlida des que es van iniciar els registres el 1900. A més, nou dels últims deu anys van registrar temperatures ambientals almenys 1 ºC per sobre de la mitjana del període 1981-2010.
  • Les temperatures extremadament altes a Sibèria durant la primavera del 2020 van donar lloc a la mesura de neu més baixa observada un mes de juny a l’Àrtic euroasiàtic en els últims 54 anys.
  • L’extensió mínima de gel marí de l’Àrtic del 2020 assolida al setembre va ser la segona més baixa dels registres realitzats per satèl·lits. En relació amb aquest fet, el gruix global de la coberta de gel marí també està disminuint a mesura que el gel àrtic ha anat evolucionant d’una massa de gel més vella, més gruixuda i més forta a una massa de gel fràgil en l’última dècada.
Extensió actual del gel marí a l’Àrtic i comparació amb els darrers 40 anys
  • Les temperatures de la superfície del mar l'agost del 2020 van ser d'1 a 3 °C més càlides que les mitjanes climàtiques d'agost entre el 1982 i el 2010 a la major part de l'oceà Àrtic, amb temperatures excepcionalment càlides als mars de Laptev i Kara que van coincidir amb la pèrdua primerenca de gel marí a la regió.
  • L’expedició MOSAiC amb el trencaglaç Polarstern, a l’oceà Àrtic central, va derivar molt més ràpid del previst a través d’un gel més prim del que s’esperava, i va experimentar dinàmiques de gel marí que van complicar la missió científica.
  • Els incendis forestals extrems a la República de Sakhà, al nord de Rússia, durant el 2020 van coincidir amb temperatures de l’aire càlid històriques i es van registrar pèrdues d’extensió molt sensibles de neu a la regió.
Diferència respecte a la temperatura mitjana a l’Àrtic aquest 2020
  • Les balenes de Groenlàndia o boreals han repuntat en els últims 30 anys a causa de l’augment de plàncton, krill i altres fonts d’aliment cap al nord a través de l’estret de Bering, un senyal inequívoc d’escalfament a llarg termini de l’oceà Àrtic.

En resum, aquest informe no fa més que tornar a corroborar una transformació de l'Àrtic en una regió més càlida, menys congelada i biològicament alterada, i tot sembla indicar que aquests canvis avançaran indefectiblement durant les dècades vinents.

stats