CREIX

Més enllà de les dificultats d’aprenentatge

La majoria dels dislèctics estan prou capacitats per accedir a qualsevol nivell d’ensenyament, però sovint se’ls barra el pas i se’ls aboca al fracàs

Mariona Herrera, Toni i Aina Moratinos, logopedes i usuari de Creix

En Toni és un nin que fa tercer de Primària, té 9 anys i va a l’escola pública de Binissalem. Des d’Infantil acudeix al nostre centre perquè presentava dificultats en l’adquisició de la lectura i l’escriptura i més endavant se li va diagnosticar TDAH i dislèxia. És un nin molt imaginatiu, creatiu, pallasso, treballador i, sobretot, és molt curiós. A causa de la dislèxia no li agraden gaire totes les tasques amb components de lectura o escriptura, però quan li vam proposar participar amb nosaltres en el pròxim article de l’ARA Criatures, i que segurament hi sortiria una foto seva, no va dubtar ni un moment de dir-nos que sí.

L’Associació catalana de dislèxia defineix aquest trastorn com una dificultat significativa i persistent en la forma escrita del llenguatge, que és independent de qualsevol causa intel·lectual, cultural i emocional i que, per tant, apareix malgrat tenir una intel·ligència adequada, una escolarització convencional i una situació sociocultural dins de la normalitat.

Es caracteritza perquè les adquisicions de la persona en l’àmbit de la lectoescriptura es troben molt per sota del nivell esperat en funció de la seva intel·ligència i la seva edat cronològica. És un problema de tipus cognitiu, que afecta aquelles habilitats lingüístiques associades a l’escriptura, particularment el pas de la codificació visual a la verbal, la memòria a curt termini, la percepció i la seqüenciació. Es manifesta amb una dificultat d’automatització especialment en la lectura, l’ortografia i, en ocasions, també en el càlcul aritmètic.

Senzillament, els dislèctics tenen una manera diferent d’aprendre. La majoria de les persones dislèctiques estan prou capacitades per accedir a qualsevol nivell d’ensenyament, però massa sovint el sistema educatiu barra el pas als dislèctics abocant-los al fracàs escolar o bé oferint-los sortides per a les quals no estan gens motivats i que són l’origen de profundes frustracions personals.

Si, a més, aquest trastorn conviu amb el TDAH, les dificultats dins l’aula s’agreugen. El trastorn per dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat és un trastorn que s’inicia en la infància i es caracteritza per dificultats per mantenir l’atenció, hiperactivitat o excés de moviment i impulsivitat o dificultats en el control dels impulsos.
En Toni ens ha volgut explicar quins són els seus punts forts i quines són les adaptacions que se li poden fer a l’aula per tal que pugui estar en igualtat de condicions amb la resta de companys.

Què m’agrada fer i faig molt bé:

1. Llugar a futvol.
2. Xarrar amb els amics.
3. Corra.
4. Ara llegeixo millor.
5. Fer els examens orals.
6. Utilitsar l’ordinador.
7. Soc un gran actor

Quines coses poden fer a l’escola els mestres?

1. Que me marquin em un color lo qe de fer.
2. Me ba millor fer activitats am el cos que no asegut
3. Teni mes temps per fer els examens.
4. No suspendre per les faltes de ortografía.
5. Poder mirar les tables de multiplicar.
6. No posar tants deures.
7. Repeti les coses mes duna vegada. (*)

Recomanacions:

Glifing: L’associació Avesedari va néixer per iniciativa d’un grup de professionals amb ànim d’aportar solucions innovadores en l’estudi i el tractament de les dificultats de l’aprenentatge i en especial en l’àmbit de la lectura.

Volien donar eines i suport als nins i nines que els costa accedir als aprenentatges amb les eines i els recursos tradicionals i van crear el mètode Glifing, que cosisteix en l’entrenament de la lectura mitjançant un programa informàtic de format lúdic.
Amb un seguit d’activitats presentades les persones amb dificultats de lectura poden entrenar-se de manera intensiva i amena alhora. Aquest entrenament incideix en la millora de la velocitat de lectura.

La manca de fluïdesa lectora correlaciona molt significativament amb la capacitat de comprensió i en conseqüència amb el fracàs escolar. És per això que amb el mètode Glifing s’entrenen intensivament els aspectes que formen el procés d’adquisició i automatització de la lectura: descodificació grafema - fonema, segmentació, memòria de treball, articulació, velocitat, morfosintaxi i comprensió.

El mètode Glifing també permet fer una detecció precoç de les dificultats de lectura, a més d’un seguiment continuat de l’evolució de cada cas.

Lectura Fàcil: És una entitat sense ànim de lucre que treballa per apropar la lectura a les persones amb dificultats lectores. Parteixen del principi de democràcia lectora: tothom ha de tenir accés a la informació, a la literatura i a la cultura per poder participar de manera activa i responsable en la societat.

Els materials de Lectura Fàcil (LF) són llibres, documents, pàgines web, etc., elaborats amb especial cura perquè les persones amb dificultats lectores els puguin llegir i entendre.

Segueixen les directrius internacionals de l’IFLA quant al llenguatge, al contingut i a la forma.

L’associació Lectura Fàcil atorga el logo LF als materials que s’adapten a les directrius de l’ILFA.

(*) En Toni, usuari de Creix amb dislèxia i TDAH, ha participat en aquest article i se li ha respectat la manera d’escriure-ho

Per què són necessaris aquests materials?

Perquè més del 30% de la població té dificultats lectores.

Perquè l’accés a la lectura és una necessitat social i un dret reconegut en diversos textos legals de l'Estat i internacionals.

Perquè llegir és un plaer que permet compartir idees, pensaments i experiències.

 

 

Més continguts de