Londres.L'anglès s'ha imposat com a lingua franca arreu del món després de desplaçar, marginar i fins i tot portar a l'extinció llengües autòctones a les illes Britàniques. De fet, avui en dia el 95% de la població del Regne Unit és monolingüe anglesa.
Però aquesta setmana s'ha fet un pas important per a la preservació de les llengües minoritàries al Regne Unit. El viceprimer ministre, Nick Clegg, va presidir l'última sessió del British-Irish Council, un fòrum establert al 1998, l'únic lloc on representats dels governs del Regne Unit, Irlanda, Irlanda del Nord, Escòcia, Gal·les, l'Illa de Man i les illes de Jersey i Guernsey es reuneixen regularment per desenvolupar estratègies de cooperació. I per primera vegada s'ha detallat un pla d'acció per protegir i potenciar l'ús de les llengües "indígenes, minoritàries i menys utilitzades", incloent-hi reunions entre responsables de política lingüística i membres de les comunitats que veuen perillar la seva parla. També es discutiran estratègies per incrementar-ne l'ús entre la gent jove i potenciar la seva presència en la vida pública.
De moment la sort d'aquestes llengües és incerta. A Irlanda, tot i que hi ha una tasca de preservació del gaèlic irlandès, i que té un gran valor cultural, la llengua principal és l'anglès. Els governs autònoms de Gal·les i Escòcia han fet importants esforços per recuperar el gal·lès i el gaèlic escocès respectivament. No són la llengua vehicular de la majoria de la població, però són presents en la vida pública i fins i tot majoritàries en certes parts del país. Però aquest no ha estat el cas del cornuallès (la llengua indígena de Cornualles) o del manx (Illa de Man), que gairebé van desaparèixer ara fa un segle i només sobreviuen com a curiositat acadèmica.
Altres llengües que sobreviuen en estat precari són les de les illes de Jersey i Guernsey (jèrriais, francès legal de Jersey, guernseiès i sercquiais, les úniques llengües romàniques del Regne Unit).
