Eleccions sindicals a l'ensenyament: Ara, què?

GUILLEM BARCELÓ I IÑAKI AICART

Fa mesos que molts companys i companyes ens demanen que ens presentem a les eleccions sindicals. Més enllà de la valoració que puguem fer d’aquest obsolet sistema de representació, que pateix de grans mancances democràtiques i que va ser ideat en els anys 70 per desmobilitzar, la realitat és que nosaltres mai vam acceptar aquest plantejament perquè hem estat fent feina i continuam fent feina per una casa comuna de tots i totes les docents a les nostres illes. Volem continuar defensant i construint aquest model de participació directa que es cristal·litza en l’Assemblea en una època en què la renovació i l’aprofundiment democràtics són més que necessaris.

Per això mateix, el naixement i el procés d’autonomia de l’Assemblea de Docents ha de ser quelcom celebrat. Independentment del que es pugui haver dit aquests dies a les sales de professors per algun veterà fent campanya, sense la iniciativa de l’Assemblea de fer vaga indefinida res hauria estat igual. Convé tirar d’hemeroteca i veure qui defensava aquesta posició en solitari en els mesos de juny i juliol de 2013, i com a mitjan agost es comencen a guanyar alguns suports.

La vaga indefinida serví per il·lusionar i per dur l’educació a la centralitat del debat polític i social. També serví per mobilitzar tota la comunitat educativa i per aturar els peus a un govern que feia comptes de fer molt més de mal del que ha fet. És veritat que l’acció judicial, basada en denúncies de la majoria de sindicats i de la mateixa Assemblea de Docents, ha posat la cirereta en alguns temes. Però sens dubte el que va posar en escac la Conselleria d’Educació fou la forta mobilització de setembre i octubre de 2013 i la posterior i constant campanya de les diferents organitzacions de la comunitat educativa, que agafa un caire més actiu després de l’aturada de tres setmanes. D’aquell escac permanent tenim la caiguda de la consellera
Camps i del factòtum Guillem Estarellas, amb les conseqüències que se’n deriven.

Aquests dies es fan debats i cal posar les coses a lloc. Per això posarem un exemple molt clar. Mirau la resta de les comunitats autònomes de l’Estat, on també s’estan patint fortes retallades en educació, on tothom ha caigut dins el parany de la LOMQE, on se sofreixen atacs a les condicions de feina del professorat i en algunes bandes (Galícia, Navarra i País Va-
lencià) atacs a la llengua pròpia des de les polítiques educatives. Enlloc ha sorgit un moviment amb les característiques i la força del moviment de la comunitat educativa a les Illes. Veiem la principal diferència en què enlloc els treballadors i les treballadores s’han organitzat i han llançat una proposta compromesa de lluita com va ser la vaga indefinida. Per tant, la
més clara diferència amb les Balears rau en aquesta proposta.

És cert que aquesta encara avui en dia no ha aconseguit els seus objectius plasmats en una taula reivindicativa de 10 punts. Això ho hem d’atribuir a la nostra contrapart. Confiàvem que amb la vaga indefinida els doblegaríem, però no vam calcular bé la seva insensibilitat i el seu autoritarisme visceral. Més enllà d’això, no podem més que felicitarnos per la iniciativa.

Tornant al tema de les eleccions sindicals, està clar que ens trobam amb un panorama diferent d’aquell de les de 2010 i les reflexions per triar que farà la gent que hi vagi a votar seran diferents de les d’aquell any. Des del nostre esforç per mantenir-nos neutrals com a portaveus de l’Assemblea de Docents i per continuar reforçant-la, ens feim tres preguntes
que aquests dies encara no han estat formulades explícitament a cap de les entrevistes. La primera: Quins sindicats reconeixen l’Assemblea de Docents com l’assemblea de treballadors i treballadores de la nostra empresa?

En el passat vam viure episodis en què va haver-hi distanciament entre les decisions de l’Assemblea i la dels sindicats. Des del nostre punt de vista, l’acció sindical que vingui després d’aquestes eleccions ha de ser ben diferent de la del període 2010-2014. Recordau per què l’Assemblea de Docents va haver de recollir 5.000 signatures per fer una assemblea ofici-
al? Perquè en aquell moment cap sindicat, ni cap dels més de 40 representants dels treballadors escollits en les darreres eleccions sindicals, es va prestar a convocar-la. En realitat ens feren un favor, ja que posaren en evidència la seva valoració, en aquell moment, de les decisions assembleàries.

Els temps canvien i tothom fa les seves valoracions i es recol·loca. Cal, doncs, que ara, a quatre dies d’unes eleccions, es parli clar d’aquests temes perquè qui hagi d’anar a votar conegui inequívocament quines opcions té.

Més preguntes: Els delegats escollits pels treballadors en unes eleccions sindicals es deuen a les decisions dels treballadors o a les dels sindicats? I, a partir d’ara, davant qualsevol pacte entre sindicats i la Conselleria, se sotmetrà a votació a les As-
semblees de Docents de les quatre illes?

Esperam respostes