Balears 05/03/2014

L'Audiència de Palma rebutja definitivament els correus íntims d'Urdangarin lliurats pel seu exsoci

Diego Torres pretenia incloure al sumari una conversa de caire sexual entre el duc de Palma i un amic

E. Borràs/ara
4 min
Iñaki Urdangarin. EFE

Palma/BarcelonaL'Audiència de Palma ha rebutjat aquest dimecres admetre al cas Nóos dues proves documentals sol·licitades per l'exsoci d'Iñaki Urdangarin, Diego Torres: un disc compacte que conté la gravació d'una declaració judicial a Barcelona del duc de Palma i una sèrie de correus electrònics personals amb una conversa sexual entre Urdangarin i un amic seu. L'Audiència i el jutge del cas Nóos, José Castro, ja havien rebutjat incloure aquests correus com a prova però l'advocat de Torres, Manuel González Peeters, hi havia tornat a insistir amb un recurs.

El tribunal considera que els correus i el disc no són útils en el moment actual en què es troba el procés judicial. L'advocat de l'exsoci d'Urdangarin va demanar que s'admetessin les dues proves per a poder acreditar que tot el que feia el gendre del Rei, fins i tot els correus interns amb el seu exsoci, estaven supervisats pels serveis de seguretat de l'Estat. Torres demanava l'admissió de les dues proves per demostrar que va actuar en tot moment pensant que tot el que feia era legal, perquè a Urdangarin el supervisaven serveis de seguretat estatals per la seva condició de gendre del rei d'Espanya i marit de la infanta Cristina.

L'Audiència admet que és "verosímil" que Urdangarin estigués sota "el control i seguiment dels serveis de seguretat de l'Estat" però assegura que és un "fet circumstancial" i que s'haurà de valorar en el judici oral. El tribunal també assegura que això no treu que els dos socis haguessin pogut, "suposadament" malversar fons públics, obtenir contractes públics que "encobririen subvencions il·legals" i creu factures per defraudar hisenda. Aquest mateix tribunal, la Secció Segona de l'audiència de Palma, és el que és més probable que acabi jutjant el cas Nóos.

Torres va lliurar els correus electrònics que varen originar la disputa arran d'una petició del jutge Castro. El jutge havia demanat a Torres que donàs tots els detalls de la reunió que els dos exdirigents de l'Instituto Nóos haurien fet al Palau de la Zarzuela amb el llavors president valencià, Francisco Camps, i l'alcaldessa de València, Rita Barberá. L'advocat de Torres, Manuel González Peeters, ho va aprofitar per respondre amb un escrit molt detallat en què explicava que, tot i que d'entrada el seu client havia dit que l'havien feta el 24 de gener del 2004, en realitat s'hi hauria reunit el dia 29 d'aquell mateix i tota mena de detalls sobre l'arribada dels assistents a la reunió. Per justificar que la data de la reunió va ser el 29 de gener del 2004 Torres explicava que després varen volar a Andorra i incloïa una sèrie de correus electrònics que haurien de donar suport als seus arguments.

Contingut sexual

Entre aquests missatges destaca una conversa entre el duc de Palma i un altre home, J.R., en què el gendre del rei d'Espanya admet que veu difícil que es vegin el 29 perquè ha de ser a Madrid al matí i a Andorra a la tarda. És l'única frase que pot ser útil a la teòrica intenció de Torres per justificar la data de la reunió, però tot i això incloïa tres correus electrònics més de la mateixa conversa en què els dos homes parlen de quedar i de mantenir relacions sexuals entre ells. El conegut d'Urdangarin li enviava un arxiu adjunt on li deia que hi havia una sèrie d'imatges, donant a entendre que eren de contingut sexual, que li recordaven una trobada anterior de tots dos. Tota la conversa és plena de referències sexuals i de bromes.

L'escrit que Peeters va lliurar al jutge no aportava gaire informació rellevant per al procés. Donava detalls com que, quan els dos exsocis van arribar a la Zarzuela, Camps i Barberá ja hi eren i que el duc va dir que havia saludat el seu sogre. Tot i això els correus electrònics amb contingut sexual varen ser un nou cop contra la imatge pública del duc de Palma, que s'afegien a correus anteriors que varen comportar la retirada del nom "Ducs de Palma" de la rambla de la capital de les Illes Balears.

Urdangarin no es va quedar aturat davant d'aquell lliurament de correus que va considerar un atemptat contra la seva intimitat. Va demandar el seu exsoci Diego Torres i cadascun dels vuit grups editorials que havien publicat els correus íntims acusant-los de vulneració del dret a l'honor. Als mitjans de comunicació els va reclmar un euro d'indemnització a cada un. Els grups editorials demandats són Unidad Editorial –propietaris d''El Mundo'–; Editorial Ecoprensa S. A.; El Setmanal Digital S. L.; Setmana S. L.; Publicacions Heres S. L.; Mediaset Espanya, Titania Companyia Editorial i Quars Produccions.

La jutge de primera instància del jutjat número 46 de Barcelona va acordat admetre a tràmit la demanda i el en considerar que Urdangarin "reuneix els requisits de capacitat, representació i postulació processals necessaris" per comparèixer en un judici per vulneració de dret a l'honor. El duc de Palma va declarar el juliol, a porta tancada, arran d'aquest litigi. Aquella declaració, enregistrada, és la que Torres volia incloure al sumari del cas Nóos, amb els correus íntims i que han causat el rebuig de l'Audiència.

stats