L’ENTREVISTA

Jaume Solé: “Els costos de producció són molt elevats si vols fer calçots de qualitat”

Pagès i guanyador de sis de les últimes nou edicions del Concurs de Cultivadors de Calçots de Valls

El Jaume Solé és un pagès de 40 anys de la Juncosa del Montmell (Baix Penedès). Ha guanyat sis de les nou últimes edicions del Concurs de Cultivadors de Calçots de la Gran Festa de la Calçotada de Valls (2007, 2009, 2010, 2011, 2012 i 2015), però aquest any no hi participarà perquè ja no produeix calçots. Tot i això, continua lligat a aquest cultiu.

Quin és el secret per aconseguir guanyar el concurs sis vegades?

Vaig començar a fer els calçots el 2005, quan vaig descobrir que existia la IGP Calçot de Valls. Ho vaig fer com un complement econòmic a la meva feina principal, que és la viticultura, i amb l’objectiu de fer-ho bé. No ho sé fer d’altra manera. Poc i de qualitat. I gaudint fent-ho. Cap any he arribat a collir més de 50.000 calçots. El primer any vaig anar a veure el concurs, el segon hi vaig participar i no vaig guanyar res, i el tercer vaig quedar primer.

Com són els calçots del Montmell?

Tot ho faig manual, però sense animal, amb motocultor. No estic identificat com a ecològic perquè això té un cost, però no tiro herbicides ni pesticides. Ni coure, que sí que està permès en els cultius ecològics. A la Juncosa tenim un clima especial, amb unes condicions de la terra i de l’aigua molt bones. Els calçots surten molt gustosos, com ho són també les patates i els tomàquets.

¿Però ha deixat de produir calçots?

Em guanyo la vida amb el raïm, i els calçots són un complement. Malgrat els premis i els reconeixements, els costos de producció són elevats si vols fer calçots de qualitat. La distribució també és cara. I tot plegat no ho pots repercutir prou en el preu de venda. No tothom està disposat a pagar per la qualitat. Els cuiners que volen calçots com els meus són bitxos raros. La majoria es conformen amb calçots normals.

Aquest any viurà el concurs de cultivadors des de la barrera, doncs?

Aniré a passar-m’ho bé. A mirar i a criticar [riu].

Quins criteris acostuma a seguir el jurat a l’hora de decidir qui és el guanyador del concurs?

Si les fulles són prou verdes, les arrels, la mida dels calçots, si són tendres, secs... Les diferències entre els que quedem en els primers llocs són mínimes. Ho tenen difícil els membres del jurat.

¿Es planteja tornar a produir calçots?

En aquest moment no, però no sé d’aquí un temps. Però continuo plantant uns quants calçots, tot i que no són meus.

Expliqui’s...

Són quatre files de calçots per a la Fundació Miquel Agustí. És un projecte liderat pel Jordi Simó. Han investigat amb èxit com les cebes poden tornar a produir tants calçots com abans a través d’un procés de selecció natural de llavors. Ara estan definint com han de ser les qualitats d’un bon calçot: les qualitats nutricionals, les característiques (dolçor, fibrositat...). El calçot és un cultiu molt modern si el comparem, per exemple, amb la vinya. Només té un centenar d’anys d’història. I, per tant, hi ha molta feina a fer.

No ha desconnectat, doncs, del món del calçot.

Ni de bon tros. M’interessa molt i vull continuar col·laborant amb investigadors, mitjans de comunicació i amb Terra i Taula.

Què és Terra i Taula?

Una experiència fantàstica al Baix Penedès, un punt de trobada entre cuiners, productors i viticultors que estem treballant per donar valor als productes i la cuina del territori amb diferents activitats de divulgació. Ja portem tres anys i cada cop ens coneix més gent i de més lluny.

Quin és el futur de la pagesia?

Fa uns anys, quan la indústria tirava, no quedava ningú al camp, però amb la crisi torna a haver-hi pagesos joves i sembla que hi ha relleu. Per al govern, un pagès jove és el que no arriba als 40 anys. Dedicar-se al sector primari continua sent complicat, però si fas productes amb valor afegit pots tirar endavant. Ara bé, és una feina dura.

Més continguts de

El + vist

El + comentat