Balears 09/06/2015

L'acord del dia de l'esquerra: un impost als bancs amb pisos buits

Un tribut similar es tramita a Catalunya, on només l'anunci ha provocat que les entitats financeres posin més habitatges al mercat de lloguer

Q. Torres
3 min
Negociadors de Podem, entre ells Laura Camargo, en arribar al Parlament per assistir a les reunions d'aquest dilluns / ISAAC BUJ

PalmaLes tres formacions d'esquerres han continuat avançant aquest dilluns en les negociacions programàtiques sense tocar encara les qüestions més problemàtiques des del punt de vista temàtic i sense abordar tot allò referent a l'organigrama i a les relacions entre els socis, que es començaran a discutir aquest dimarts. L'acord programàtic del dia assumit per PSIB, MÉS i Podem consisteix en la creació d'un impost directe a les entitats financeres que tinguin habitatges buits.

Tot i que no s'han donat detalls de com serà l'impost, el precedent immediat és un tribut similar que està a punt d'aprovar el Parlament català. L'impost de pisos buits de Catalunya preveu que l'administració autonòmica catalana cobri entre 500 i 1.650 euros anuals per habitatge buit. Tot i que la Generalitat calcula que a Catalunya hi ha uns 40.000 habitatges buits en mans de les entitats financeres, l'impost només afectaria uns 15.000 pisos que es troben a 72 municipis on s'ha acreditat que hi ha demanda de pisos. I és que, malgrat que es podrien recaptar a Catalunya uns 25 milions d'euros anuals, el Govern català sempre ha defensat que el tribut no té un afany recaptatori sinó que cerca estimular els bancs a posar en lloguer pisos buits del seu parc d'habitatge. De fet, al Principat, l'anunci d'aquest tribut ja ha suposat un increment important dels pisos que les entitats financeres han tret al mercat de lloguer.

Els negociadors balears no només han anunciat aquest tribut, sinó també la creació d'una Oficina d'Habitatges Buits, un nou servei públic per gestionar-los. També s'ha apuntat un servei per a altres qüestions, com la rehabilitació o la millora de l'eficiència energètica.

Al marge de la política d'habitatge, PSIB, Podem i MÉS també han assolit acords en polítiques mediambientals. En aquest sentit, han pactat la modificació de les lleis de turisme, agrària, de comerç i del sòl, aprovades la legislatura passada, per derogar els articles més “desreguladors” que incloïen. També es modificarà la llei que permetia la importació de residus, amb l'objectiu d'impedir-la, i es redactarà una llei autonòmica per a la gestió sostenible dels residus. Els tres partits faran un front comú per intentar evitar les prospeccions petrolíferes a la Mediterrània. I es paralitzaran les ampliacions dels ports esportius i es revisaran els processos de concessió i privatització en marxa. L'aplicació de l'ecotaxa no s'ha debatut i es preveu que es comenci a debatre aquest dimarts.

Al marge dels acords en matèria d'habitatge i medi ambient, també se n'han assolit en el camp de la joventut, com l'aprovació d'un pla d'oportunitats per a joves en relació amb l'ocupació, l'habitatge i la formació, o la recuperació del Consell de la Joventut. En l'àmbit de la igualtat, es posarà en marxa un pla integral contra la violència de gènere i es crearà una llei d'igualtat i una de LGTB. Finalment, pel que fa a les polítiques lingüístiques i culturals, s'ha acordat recuperar el consens al voltant de la Llei de normalització lingüística i “desenvolupar una política al servei de la normalització de la llengua catalana”. S'impulsarà la cultura com a estratègia turística; es recuperarà la participació del Govern en l'Institut Ramon Llull i es redefinirà el paper de l'Institut d'Estudis Baleàrics; i es recuperarà a la TDT els canals de la televisió autonòmica catalana eliminats fa pocs mesos.

La intenció dels negociadors dels tres partits és tancar aquest dimarts les negociacions programàtiques i que es pugui començar a obrir la discussió sobre quin ha de ser l'organigrama del govern i quins han de ser els equips.

stats