Barcelona s’encamina cap a un model de mobilitat més segura, sostenible i eficient, i cap a una convivència millor

La pacificació de carrers, l'establiment de zones de plataforma única, les superilles i potenciar el transport públic i en bicicleta marquen les polítiques de mobilitat de l'Ajuntament

Més de la meitat de l’espai públic de la ciutat de Barcelona, un 60%, l’ocupen cotxes i motos. No és una bona notícia, i menys quan els ciutadans que es belluguen motoritzats només són un 25% de la població de Barcelona. Per això, han de canviar unes quantes coses encara perquè en el dia a dia guanyin protagonisme les maneres de desplaçar-se més sostenibles i saludables i menys invasives de l’espai públic comú.

Per això, l’Ajuntament de Barcelona treballa perquè cadascú tingui el seu lloc pel que fa a la mobilitat a la ciutat, perquè l’espai públic on es du a terme la mobilitat sigui segur, ben organitzat, i que els vianants no quedin arraconats, sinó al contrari, que siguin la prioritat i tinguin de nou el seu espai segur i confortable.

Barcelona, doncs, va cap a una mobilitat més segura, sostenible, equitativa i eficient, que ha de permetre a la ciutadania funcionar i fer de la ciutat un espai saludable i agradable per viure-hi, i no només per desplaçar-se. Així ho estableix el pla de mobilitat urbana de Barcelona 2013-2018, que s’està duent a la pràctica.

Entre les mesures que es desenvolupen actualment amb aquest objectiu cal destacar la pacificació de carrers (establiment de més zones de 30 km/h o 20 km/h), l’impuls de zones de plataforma única -on desapareixen les voreres, i els vianants tenen prioritat de pas-, la creació de superilles i la potenciació de la xarxa de transport públic i de bicicleta -en carrils segregats a la calçada, més segurs-. També es duen a terme campanyes per conscienciar els ciutadans que cal respectar les voreres com a espai dels vianants per fer un bon ús de l’espai públic i afavorir la convivència.

La xarxa ciclista, de més qualitat

La bicicleta ja és un dels grans protagonistes de la mobilitat a la ciutat. L’Ajuntament està fent una aposta per prioritzar la qualitat de la xarxa ciclista, per fer-la més segura i garantir la bona convivència entre els qui la fan servir i els altres usuaris de la via pública. Per això, s’incrementen els carrils unidireccionals i en calçada, es fan cruïlles exclusives per a les bicis, i també zones avançades per facilitar el gir als semàfors. També es treballa en la millora de la senyalització i per fer nous aparcaments de bicis o motocicletes com a cordó de separació entre carrils bici i carrils de circulació de vehicles de motor. La xarxa ciclista de Barcelona té actualment 184km. I continua creixent, amb l’objectiu dels 233 km a finals d’any. També a finals d’any es posarà en marxa el nou servei de Bicing, que funcionarà 24 hores els 365 dies de l’any, permetrà la reserva anticipada, triplicarà el nombre de bicis elèctriques actuals i farà mixtes les estacions.

Foment del transport públic

La millor estratègia de mobilitat per aconseguir una ciutat més saludable és fomentar l’ús del transport públic i millorar la infraestructura existent. La inversió municipal en transport públic s’ha incrementat un 86% els últims set anys. La nova xarxa de bus, més ràpida i eficient, ja compta amb 20 de les 28 línies i es completarà al llarg del 2018. A més, s’han augmentat els carrils bus de la ciutat, els carrils BUS-VAO per a les línies interurbanes a les entrades a Barcelona i la implementació de vehicles híbrids i elèctrics a les flotes municipals d’autobusos. Al metro, s’està ampliant la xarxa amb la L9 Sud i aviat amb la prolongació de la L10 cap al mar, i s’estan renovant estacions (Besòs Mar, Paral·lel, Passeig de Gràcia, Fondo i Universitat, entre d’altres), i també se n’ha millorat l’accessibilitat, la senyalització i la il·luminació. Finalment, la connexió tramviària per la Diagonal, pendent de l’aprovació política a l’Ajuntament, incrementaria la xarxa un 44%. La connexió seria eficient econòmicament, ja que suposaria uns beneficis de 64 milions d’euros que es reinvertirien en millores en el sistema de transport públic. Amb aquest horitzó, el govern municipal ha proposat iniciar la connexió tramviària amb un primer tram que uneixi la plaça de les Glòries i Verdaguer. Només amb aquest tram es milloraria la connexió del Trambesòs amb la resta de la xarxa de transport públic i l’oferta de l’Eixample.

Superilles, entorns agradables i pacificats pel que fa a la mobilitat

L’espai públic pot ser un entorn agradable, lloc de trobada per al gaudi de veïns i veïnes. Així ho evidencien les superilles, els espais pacificats gràcies a la reordenació viària de tots els modes de transport. A més de la superilla del Poblenou, que avança en la seva consolidació, també es treballa en la de Sant Antoni -en la seva primera fase d’execució-, i en la de les Corts, on s’acaben noves urbanitzacions. A més, s’estan fent noves actuacions a Sants-Hostafrancs i es continua treballant en la d’Horta.

LA SALUT, UNA DE LES GRANS BENEFICIADES D’UNA MOBILITAT MÉS SOSTENIBLE

Els estudis indiquen que el sector de la mobilitat és el principal causant dels problemes de qualitat de l’aire a les ciutats. La contaminació atmosfèrica és responsable de 300.000 morts prematures a Europa, segons l’Agència de Medi Ambient de la UE.

Promoure els desplaçaments a peu, en transport públic i en bicicleta contribueix a la reducció del trànsit rodat, i per tant a la millora de la qualitat de l’aire i a la reducció de la contaminació acústica, combat el sedentarisme i fomenta hàbits més saludables.

A més, alliberar de vehicles motoritzats l’espai públic permet recuperar-lo per a les persones, per al gaudi de tothom. Per aconseguir això cal un model de ciutat que aposti per la mobilitat no motoritzada.

ELS DESPLAÇAMENTS A BARCELONA ES FAN...

  • Amb transport púbic: 39%
  • A peu: 32%
  • Amb cotxe i furgoneta: 19,6%
  • Amb moto i ciclomotor: 6,5%
  • Amb bicicleta: 2,1%
  • Altres: 0,8%

ENTREVISTES

YOLANDA MARTÍNEZ: “ANAR EN BICI EM POSA DE BON HUMOR!”

Des de quan fa ús de la bici a Barcelona?

Des de fa 14 anys.

Quins són els seus avantatges?

No contamina, la mobilitat és lliure, fas exercici, et permet concentrar-te i pensar... A mi, anar en bici em posa de bon humor! M’agrada molt poder anar a tot arreu en bici i gaudir del trajecte -tot i la contaminació que hi ha-. Em fa molt goig quan veig nens anant a escola en bici, ja sigui amb les seves pròpies bicicletes o en cadireta a la bici dels pares.

Hi veu algun inconvenient?

Que et robin la bici. Ja m’ha passat una vegada!

¿Detecta sovint comportaments incívics en alguns ciclistes?

Sí, n’hi ha que se salten semàfors i n’hi ha que circulen en direcció contrària en carrils d’un sol sentit.

Què cal millorar per a la seguretat del ciclista?

Tots els qui ens movem per la via pública hem de ser més cívics. Cal que coneguem bé l’ordenança tant de ciclistes com de conductors de vehicles de motor. Circular per la calçada i que un autobús m’assetgi no és la situació més agradable. De vegades, quan circulo per la calçada, m’escridassen dient-me que me’n vagi a un carril bici, a la vorera, que no puc pedalar pel mig del carril, cosa que sí que puc fer. I el carril bici és envaït sovint, per cotxes o autobusos aparcats, o per motos circulant-hi. Els carrils bici haurien d’estar més separats, no només amb armadillos. D’altra banda, crec que caldria reduir la velocitat de circulació a 30 km/h a tota la ciutat. Els cotxes massa sovint agafen fortes velocitats.

ESTER CASTEJÓN: “JA NO SOC «LA CICLISTA» DE LA FEINA… PERQUÈ N’HI HA MOLTES MÉS”

Vostè acostuma a anar en bici a la feina, oi?

Sí, des de fa 12 anys. Recordo que, al principi, quan sortia de casa ben d’hora, amb roba d’anar a treballar (normalment m’agrada anar amb faldilla), em trobava algun veí que em deia: “Què? A fer esport?” Jo me’l mirava i m’assenyalava la roba... i li responia: “A tu què et sembla?” Llavors anar en bici a la feina es veia gairebé com una excentricitat, i més en el cas d’una senyora de la meva edat.

Però ara ja no…

No, esclar. Abans, a la feina hi havia qui es referia a mi com “la ciclista”, i tothom sabia de qui parlava. Ara, si algú a la feina digués “la ciclista”, caldria concretar molt més. Som moltes les dones que hi arribem cada dia en bici.

Què la va fer decidir anar a la feina amb bici, en comptes d’altres mitjans de transport?

Hi ha molts motius: a Barcelona, et permet desplaçar-te de manera ràpida, fàcil i cada vegada amb més seguretat. També és un mitjà de transport econòmic i que et permet arribar a temps a la destinació, ja que no t’afecten els embussos. Et desplaces sense contaminar ni omplir la ciutat de soroll. Finalment, i tot i que per a mi no és una manera de fer esport sinó un mitjà de transport, anar en bici és beneficiós per a la salut… i l’humor. Quan tinc un dia de feina especialment dur m’anima pensar que tornaré a casa pedalant i que potser ho aprofitaré per provar un nou recorregut i descobrir algun racó de la ciutat.

Què cal millorar per a la seguretat del ciclista?

És important fer tots els esforços que calgui perquè es redueixi la velocitat de creuer dels vehicles de motor. Molts cotxes i motos de seguida que en tenen la mínima oportunitat corren massa, assetgen, s’enganxen... D’altra banda, cal continuar ampliant la xarxa de carrils bici, garantint que siguin realment segregats, que estiguin connectats i que no siguin ocupats per motoristes amb presses que ens posen en perill a tots. I que hi hagi més patrulles ciclistes de la Guàrdia Urbana.

* PÀGINES D'INFORMACIÓ DE LA CIUTAT REALITZADES AMB LA COL·LABORACIÓ DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA

Més continguts de