Barcelona, objectiu destinació sostenible

Si demaneu a algú que us digui deu paraules que defineixin Barcelona, de ben segur que en un dels primers llocs hi apareix la paraula turística. Barcelona és moltes coses, entre les quals una ciutat turística, que se situa al rànquing de les ciutats més atractives del món per als que els agrada viatjar, al costat de Nova York, París o Londres. Són un munt els factors que l’han fet turística, des de fa molts anys, i de manera especial des del 1992: el gran patrimoni cultural que conté, la gastronomia, l’esport -el Barça n’és el principal reclam, però n’hi ha molts més-, les platges, el clima i una manera de ser dels seus habitants... Però l’activitat turística també té impactes negatius, sobretot en entorns com el Parc Güell, la Sagrada Família, el cor del Barri Gòtic, que cada dia reben milers de visitants. Cal que aquestes visites no dificultin la vida diària dels residents. D’altra banda, cal que Barcelona sigui una destinació on tots els visitants, independentment de la seva edat i condició, puguin gaudir i participar de l’experiència de la visita.

“S’ha de promocionar Barcelona amb estratègies que no tinguin la voluntat única de buscar més visitants”, diu el director del Pla Estratègic de Turisme de Barcelona, Albert Arias. “Les enquestes ens diuen que els turistes venen a Barcelona atrets pel patrimoni i per la vida de la ciutat. Si el turisme fagocita la vida local, tenim un problema, perquè al final es malmet la vida local però també el turisme”, diu Arias, i destaca, entre les mesures que es duen a terme per impedir-ho, el pla de xoc contra l’allotjament il·legal. “L’Ajuntament ha enfortit la tasca inspectora i ha aconseguit fer un pacte amb algunes de les plataformes perquè no anunciïn allotjaments il·legals. Fruit d’aquests esforços, l’oferta d’allotjament il·legal s’ha estabilitzat i comença a reduir-se”, diu Arias.

Aquest pla de xoc ha comportat un increment del cos municipal de visualitzadors d’habitatges d’ús turístic (HUT) il·legals, avui format per 40 persones. Els visualitzadors s’encarreguen de comprovar a peu de carrer si les adreces que figuren a les ofertes de les webs intermediàries corresponen a allotjaments legals i entrevisten turistes i veïns per obtenir adreces de possibles pisos que operen sense llicència; també fan recerca dels allotjaments que publiquen llicències falses, tant de repetides com d’inventades, i fan un seguiment per comprovar que els HUT il·legals ja localitzats que han manifestat la voluntat d’adequar-se a la legalitat compleixen amb aquest compromís. A més d’ampliar els efectius, s’ha habilitat un local d’ús exclusiu per a aquests cossos i se’ls ha dotat d’eines de gestió noves i millorades com telèfons intel·ligents i eines de mapatge, i també s’ha optimitzat el programa web de recerca i detecció d’anuncis d’apartaments turístics en les diferents plataformes.

Un paper crucial

“Cal un canvi de paradigma del turisme urbà cap a l’adopció de nous compromisos, i cal fer-ho a través d’una governança que asseguri la participació de totes les parts interessades i, per tant, també incorpori la ciutadania”, diu el regidor d’Empresa i Turisme de l’Ajuntament de Barcelona, Agustí Colom. Per al regidor, “la sostenibilitat ja no és una opció, sinó una aposta irrenunciable”. “Les administracions locals tenim un paper crucial en el lideratge de la planificació turística -afirma Colom-, i hem de vetllar per assumir la responsabilitat de reduir els impactes ambientals del turisme però també el repte de la seva integració social, econòmica i cultural”.

Agustí Colom remarca també la importància de caminar cap a “estratègies que responguin a models de negoci i gestió basats a generar serveis i productes turístics orientats a garantir la sostenibilitat de la destinació, en el sentit més ampli de la paraula sostenibilitat ”. I destaca el compromís de “promoure un turisme de tothom i per a tothom, amb un paper protagonista de l’accessibilitat, i reforçant-ne els vincles positius amb les economies locals”.

Xavier Font, professor de màrqueting sostenible de la Universitat de Surrey (Gran Bretanya), alerta que “les ciutats solen començar a gestionar l’impacte del turisme només quan ja és massa tard”, i que “a diferència dels visitants a destinacions de platja i parcs naturals, els turistes de les ciutats utilitzen la mateixa infraestructura que els locals”. Xavier Font assenyala algunes de les propostes per fer que Barcelona abraci un turisme més sostenible, que no entorpeixi la vida quotidiana a la ciutat i que beneficiï els ciutadans: “Convé atraure els turistes cap a escapades fora de la ciutat, que suposen menys càrrega per a la infraestructura urbana. Convé també atraure clients que es comporten més com a locals. Els que visiten Barcelona per primer cop van a la Sagrada Família, però els que repeteixen -entre els quals destaquen els francesos, per exemple- ja es reparteixen per zones menys conegudes de la ciutat. Cal també reduir l’estacionalitat, fent especial èmfasi en les activitats que es poden fer a l’hivern o en èpoques menys concorregudes, i també oferir productes i serveis produïts localment i èticament”.

ACCIONS PER COMPENSAR L’IMPACTE DEL TURISME A LA CIUTAT

Barcelona destinarà l’increment del que rebrà per la recaptació de l’impost d’estades en establiments turístics (IEET) a compensar els efectes del turisme a la ciutat. Amb el nou marc legal català, Barcelona rebrà un 50% del que es recapta a la ciutat, per sobre del 33% actual. Aquest nou percentatge pot representar uns 4 milions d’euros d’ingressos anuals més, tenint en compte que el 2016 Barcelona va rebre 7,9 milions, del total recaptat als establiments a la ciutat.

El govern municipal gestionarà aquest increment per dedicar-lo a projectes de compensació dels efectes de l’afluència de visitants distribuint-lo per tota la ciutat. L’objectiu és destinar els recursos que genera l’activitat turística a la ciutat a equilibrar-ne els efectes i millorar els espais i els serveis per a tota la ciutadania, i especialment els que es veuen sobrecarregats amb l’afluència de visitants.

Aquesta voluntat ja s’ha tingut en compte amb diversos projectes com el reforç aquest estiu de les línies d’autobús D20, V15 i 59, per donar resposta a l’augment de mobilitat a la zona de platges fins al setembre. L’impost també ha servit per finançar projectes com la remodelació del pas de vianants del pas sota la Muralla i la plaça de Pau Vila; la pavimentació i reordenació de mobiliari urbà a la vorera de plaça de Catalunya, o també projectes de descentralització i potenciació de l’oferta cultural, com la Casa de l’Aigua, a Trinitat Nova (Nou Barris), visites guiades a Sants, Hostafrancs i la Bordeta, al districte de Sants-Montjuïc, la finalització dels treballs de restauració dels murals de la capella de Sant Miquel del monestir de Santa Maria de Pedralbes o la nova programació per a l’agost al Teatre Grec, entre d’altres.

ELS TURISTES DONEN UNA PUNTUACIÓ ALTA A LA CIUTAT

Els turistes donen una puntuació alta (8,7) a la ciutat i en destaquen l’arquitectura, la cultura, l’entreteniment i la restauració. Com a aspectes negatius, manifesten que els preus són massa elevats en relació amb la qualitat i la massificació de zones i monuments turístics. Així ho indica l’Informe d’Activitat Turística 2016.

Les pernoctacions als hotels de la ciutat de Barcelona van pujar l’any passat un 5,5%, i van arribar als 19,5 milions. També van créixer significativament els passatgers de l’aeroport, un 11,2% (44,1 milions), i els creueristes que arriben al port de Barcelona, un 5,6% (2,6 milions). D’altra banda, el 86,7% dels barcelonins consideren que el turisme és beneficiós per a la ciutat. Segons l’Informe d’Activitat Turística 2016, el percentatge dels que reclamen posar límits a l’arribada de turistes (48,9%) per primer cop supera el dels partidaris d’atreure’n més (47,5%).

Pel que fa a l’impacte del turisme en els preus als barris, al Gòtic i la Barceloneta més d’un 80% consideren que han pujat, seguits del prop del 70% registrat als barris de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, Gràcia o la Sagrada Família. A la mitjana de la ciutat són d’aquesta opinió el 31,9%.

*Pàgines d'informació de la ciutat realitzades amb la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona

Més informació a: ajuntament.barcelona.cat/turisme