Barcelona treballa per ser la primera gran ciutat cardioprotegida del món

BarcelonaCada ciutadà de Barcelona tindrà l’any 2017 un desfibril·lador a menys de 250 metres. Aquesta és la meta del programa Barcelona, ciutat cardioprotegida, de l’Associació Barcelona Salut, que impulsa la instal·lació d’aquests aparells accessibles per a tothom als espais públics.

Els primers espais que s’han protegit han estat les farmàcies amb horari ampliat. S’hi han instal·lat desfibril·ladors a 80 establiments repartits de manera estratègica pels districtes.

També ja està en marxa una prova pilot per protegir TMB: n’hi ha instal·lats a les andanes de quatre estacions de metro de la L1, Espanya, Universitat, Catalunya i La Sagrera, per on transiten diàriament fins a 300.000 persones. Durant el 2015 es completarà la línia 1 i a partir del 2016-2017 s’ampliarà a la resta de línies.

Els propers espais que seran cardioprotegits són els Mercats Municipals que reben fins a 70 milions de persones cada any. La prova pilot inclou 8 dels 39 mercats: Santa Caterina, Gràcia, Caputxins de Sarrià, Concepció, Guineueta, Encants, Sants i Provençals.

“La mort sobtada representa entre 15 i 18 vegades les morts per accident de trànsit” explica Joan Soriano, Secretari General de l’Associació Barcelona Salut. “El que volem és blindar tota la ciutat, no només cardioprotegir alguns espais i, això, és pioner al món”, conclou.

De la seva banda, l’Ajuntament de Barcelona a través de l’Institut Barcelona Esports, n’ha instal·lat a 116 instal·lacions esportives de les 122 existents; a diversos equipaments culturals; a l’edifici del Consistori i està en procés de protegir les Seus dels districtes.

“Quan ens van dir que respirava ens vam posar molt contents”

L’objectiu principal d’aquest programa és salvar vides. De fet, des de la seva implantació ja se n’han salvat dues. La més recent va ser el dissabte 29 de novembre quan un passatger de Ferrocarrils va caure desmaiat a l’andana de la plaça de Catalunya.

El caporal de la Guàrdia Urbana, Francesc Sancho, que estava de servei molt a prop dels fets, va coordinar la situació fins que va arribar el SEM. Va aplicar el massatge cardíac mentre esperava que un company seu portés el desfibril·lador de la farmàcia més propera.

“Quan al cap d’un parell de minuts va arribar el DEA (Desfibril·lador Extern Automàtic), el vam connectar, li vam posar els pegats, la màquina va fer l’estudi pertinent i va aconsellar que es fes la descàrrega. Quan vaig veure que tothom estava apartat, vaig prémer el botó i el Lucas va fer un salt considerable”, descriu el caporal. “Posteriorment, quan el SEM ens van dir que respirava, ens vam posar molt contents. Va ser una experiència molt emocionant“, explica el Sancho commogut.

I és que davant un cas d’aturada cardíaca el temps és molt valuós: només tenim deu minuts per actuar i cada minut que passa es redueixen entre un 8% i un 10% les possibilitats de reanimació.