La Biblioteca de Catalunya fa 100 anys

Un segle més tard la missió de la institució roman inalterable

El 28 de maig del 1914, la Mancomunitat de Catalunya va decidir atorgar caràcter públic i nacional a la Biblioteca de Catalunya, creada set anys abans com a Biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans.

Un segle més tard la missió de la institució roman inalterable: conservar el patrimoni cultural català i, a més, difondre'l.

La col·lecció de la Biblioteca Nacional de Catalunya està formada per qualsevol representació que formi part de la producció bibliogràfica de Catalunya.

Fins a 3,7 milions de documents són conservats a l'edifici de l'antic Hospital de la Santa Creu, entre els quals hi ha llibres, revistes, partitures, cartells, mapes, manuscrits antics i moderns, fons personals, documents sonors i audiovisuals, etc.

Molts d'ells d'un valor històric incalculable, com les Homilies d'Organyà, el primer text literari escrit en català, ara fa prop de 800 anys, i descobert a principis del segle XX.

La digitalització de documents ha servit per obrir el fons de la biblioteca a nous públics amb perfils diversos.

Fins a un milió de persones consulten l'arxiu cada any a travès d'internet, mentre que els usuaris presencials estan estabilitzats en uns 50.000 anuals segons els càlculs de la institució.

Un segle d'història documental durant el qual els objectius de la institució, com els de totes les biblioteques nacionals, han estat sempre els mateixos: conservar i difondre el patrimoni cultural català.

Més continguts de