L’Ajuntament busca la fórmula per combatre la feminització de la pobresa

BarcelonaEl risc de pobresa pel fet de ser dona és un 4% més alt que el dels homes. Aquesta diferència en relació amb el nivell econòmic es percep en aspectes tan diversos i importants com l’habitatge, el mercat laboral, la salut o la participació social i política, entre d’altres.

És especialment rellevant el fet que de mitjana les dones cobrin un 25% menys que els homes, la qual cosa acaba afectant a llarg termini en altres aspectes, com els recursos econòmics que una dona podrà rebre quan arribi a l’edat de jubilar-se. De fet, actualment la mitjana de la pensió per jubilació de les dones és un 38% més baixa que la dels homes -659 euros de mitjana en el cas de les dones, 1.067 euros en el cas dels homes-. La falta d’ingressos econòmics acaba repercutint en altres àmbits, com ara més dificultats per accedir a un habitatge o tenir menys capacitat de consum per arribar a final de mes, que en molts casos s’acaba reflectint en una pitjor qualitat de vida.

En l’ Estudi sobre l’impacte de la crisi econòmica en les dones de la ciutat de Barcelona, que s’ha dut a terme recentment, també es destaca la repercussió directa que té tenir un gènere o un altre en l’àmbit de la salut. L’estudi assenyala que “les dones tenen problemes de salut específics que es veuen agreujats per la condició de pobresa creixent”, i fa especial èmfasi en l’impacte de la pobresa en la dona en els casos de salut mental i salut sexual i reproductiva.

Davant d’aquesta situació, l’Ajuntament de Barcelona ha organitzat una taula de treball contra la feminització de la pobresa, per analitzar detingudament quines mesures cal prendre per combatre aquest fenomen de desigualtat de gènere.

Donar veu a entitats i representants

La taula de treball contra la feminització de la pobresa aglutina entitats de diferents tipus (associacions, fundacions, ONG, sindicats, institucions, etc.), així com representants dels grups municipals i del govern de l’Ajuntament de Barcelona. La taula inclou també la veu de les mateixes dones que estan en situació de pobresa, que són les que més coneixen aquesta realitat i les que poden donar a conèixer més bé les necessitats que tenen. A més, també es duen a terme entrevistes a persones expertes, entitats, associacions i institucions que, tot i que no participen en els grups de treball organitzats, també aborden en el seu dia a dia el tema de la feminització de la pobresa i, per tant, és interessant saber el seu punt de vista d’aquesta realitat.

L’objectiu de la taula és que gràcies a l’anàlisi i les propostes de tots aquests agents, l’Ajuntament pugui tenir una visió al més acurada possible d’aquest fenomen per poder abordar la situació eficaçment. D’aquesta manera, a partir de les conclusions que s’extreguin de la taula de treball es traçarà un pla estratègic a mig i llarg termini per combatre les causes i les conseqüències de la pobresa que afecten específicament les dones.

Alhora, la taula servirà també per fer un seguiment d’aquest pla estratègic quan comenci a aplicar-se i poder fer una anàlisi de l’impacte que tinguin les mesures en la reducció de la pobresa femenina.

La primera sessió de la taula de treball, que va servir com a acte de constitució dels grups de treball, va estar presidida per l’alcaldessa Ada Colau, que va reiterar el compromís del govern de “convertir Barcelona en una ciutat més justa i equitativa”. En la sessió es van convocar totes les associacions i entitats que formen part de la taula de treball a participar activament en les diferents sessions d’anàlisi, argumentant que la seva visió és clau per poder fer una bona lectura de la situació.

Polítiques transversals

La lluita per la igualtat de gènere és un tema que ja fa molts anys que està a l’ordre del dia en política. Però en els últims anys s’ha constatat que les polítiques d’igualtat requereixen més que un paquet de mesures concretes o una institució que vetlli pels drets de les dones; es tracta d’incorporar la perspectiva de gènere des de tots els àmbits i tots els nivells polítics, i reorganitzar-lo perquè la lluita per la igualtat de gènere sigui un tema transversal. És a dir, cal introduir les polítiques d’igualtat des de totes les àrees en què l’administració hi intervé perquè siguin eficaces: educació, habitatge, sanitat, cultura, treball, etc. La taula de treball contra la feminització de la pobresa funciona a partir d’aquesta idea de fer unes polítiques transversals, per poder fer un canvi estructural que garanteixi la igualtat de gènere.

La taula, que s’està desenvolupant aquests dies, disposa de quatre grups de treball, cada un dels quals tracta la feminització de la pobresa des d’un àmbit diferent. El primer té relació amb les dades o sistemes d’informació, i és que en la majoria d’indicadors estadístics referents a la pobresa es parla des d’una visió androcèntrica; és a dir, sense reconèixer la realitat específica de les dones. Gairebé tots els indicadors mesuren la pobresa a partir de la renda de la llar, donant per fet que la igualtat de renda entre l’home i la dona de cada llar és la mateixa, quan realment no és així. Per això, l’Ajuntament vol treballar amb tots els agents partícips en aquesta realitat i així determinar quins són els criteris més adients per mesurar la pobresa femenina.

El segon grup de treball té relació amb les desigualtats en el mercat laboral i pretén analitzar fórmules i accions que es poden aplicar perquè el paper de la divisió sexual del treball no penalitzi la situació laboral amb contractes menys precaris que els que tenen actualment.

D’altra banda, el tercer grup de treball aborda el tema del sosteniment de la vida i fa referència directa a les tasques domèstiques i de la llar, en què la dona és qui sol tenir un paper més rellevant. El problema d’aquestes feines és que no passen pel mercat formal i, per tant, no compten amb una retribució econòmica. Per això, l’objectiu d’aquest grup de treball és buscar mesures que equilibrin la responsabilitat social d’aquestes tasques de sosteniment de la vida entre homes i dones.

Per últim, el quart grup de treball tracta sobre els drets a l’habitatge i la salut, dos drets bàsics que a causa de la crisi econòmica s’han vist molt deteriorats. La falta d’ingressos són una causa directa que moltes dones no poden tenir ni un habitatge digne ni una salut digna -especialment en temes de prestacions socials, causats per la falta de feina-. Aquest grup de treball pretén buscar solucions a aquest greu problema a través de la intervenció municipal.