Societat 08/03/2014

La Marató, en bon estat de forma

Diumenge, 16 de març, corredors de tot el món participaran en una nova edició de la prova pels carrers de Barcelona

Martí Cornet
3 min
Corredors de la Marató de Barcelona a l’inici del recorregut de la cursa.

BarcelonaDiumenge que ve, 16 de març, al matí (a partir de les 08.30 h) els carrers de Barcelona s’ompliran de corredors procedents de nombrosos indrets del món. Participaran en la Zurich Marató de Barcelona, un esdeveniment de caràcter internacional que ha anat guanyant popularitat i participants, i que enguany arriba a la 36a edició. La sortida i arribada d’aquesta cursa que va néixer a Grècia, que constitueix un dels 'ingredients' bàsics dels Jocs Olímpics i que se celebra en unes quantes ciutats del món, es farà a l’avinguda Maria Cristina, al peu de la muntanya de Montjuïc.

Els corredors, dividits en categories segons l’edat, podran disposar d’aigua, begudes isotòniques, fruita o vaselina als diferents punts d’avituallament, que estaran situats cada cinc quilòmetres. L’hora aproximada d’arribada del primer corredor que haurà recorregut la distància dels 42,195 km és les 10.40 hores.

Al llarg del recorregut hi haurà 41 punts d’animació per als aficionats a la Marató, pensats per a un públic molt familiar: geganters, bastoners, grups de percussió i un reguitzell d’associacions i entitats que amenitzaran la Marató. No és tan sols una cursa, sinó una festa de tota la ciutat.

Barcelona, ciutat esportiva

Les dades de participació de la Marató de Barcelona són espectaculars: en els darrers cinc anys s’ha triplicat el nombre d’inscrits, i ja són més de 15.000 persones les que corren la Marató. La Marató de Barcelona ocupa la tretzena posició mundial i la quarta a escala europea en el rànquing de participants -comptant només els corredors que arriben a la meta.

Maite Fandos, tinent d’alcalde de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports de l’Ajuntament de Barcelona, celebra que un esdeveniment com la Marató de Barcelona “ens situï internacionalment com a referent en l’organització i en la vida social esportiva de qualitat”. Precisament l’Ajuntament de Barcelona ha iniciat una campanya de promoció de l’esport -que té el lema “A Barcelona l’esport és capital; Barcelona capital de l’esport”-, perquè tant els ciutadans com les institucions continuïn apostant per l’esport, per practicar-lo i per organitzar esdeveniments -com la mateixa Marató de Barcelona-, que fan de la capital catalana una ciutat de referència mundial en aquest àmbit.

La inspiració dels Jocs Olímpics

L’any 1980 va celebrar-se la primera Marató a Barcelona (a Catalunya, però, es va celebrar ja al Baix Empordà els anys 1978 i 1979). La Marató va ser 'importada' a casa nostra per Ramon Oliu (1923-2005), un químic català que residia als Estats Units. A la primeria de la dècada dels setanta, quan tenia 48 anys, Oliu va concloure que necessitava fer exercici físic. Va començar a fer-ne al voltant de casa seva, a Princeton, i de mica en mica es va convertir en corredor veterà de llarga distància, coincidint amb la febre per córrer que s’estava produint als Estats Units, el seu país d’acollida. Ramon Oliu va participar a la mítica Marató de Nova York l’any 1976.

En la primera Marató de Barcelona, celebrada el 1980, la cursa va tenir 956 inscrits (un 25% dels quals no van poder acabar la prova). Narcís Serra i Pasqual Maragall, alcalde i tinent d’alcalde respectivament en aquella època, han revelat en més d’una ocasió que el projecte d’organitzar uns Jocs Olímpics a la ciutat va sorgir en veure l’espectacular sortida de la Marató de Barcelona d’aquell primer any -aleshores el tret d’inici era donat de manera simultània per l’alcalde de la ciutat i per una canonada des del castell de Montjuïc-. La Marató va inspirar, doncs, en bona part, la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, que van contribuir decisivament a posar al mapa del món Barcelona com a ciutat esportiva.

stats