Noves mesures per lluitar contra la violència masclista a la nit

Totes les dones tenen dret a gaudir de l’oci nocturn en llibertat, sense cap tipus d’assetjament o agressió. Dissortadament, als espais de festa d’oci nocturn encara hi ha massa sovint comentaris ofensius o degradants, insults, persecucions, tocaments no consentits, intents de violació o violacions.

Per això, des de l’Ajuntament de Barcelona s’han iniciat un seguit d’accions per conscienciar sobre el model de les relacions afectivosexuals de la població jove i adolescent en l’àmbit de l’oci nocturn. Així, s’ha instal·lat un estand fix (“No és no”) a la zona d’oci del front marítim (passeig Marítim, a l’altura del carrer Trelawny), per informar sobre violència masclista i donar atenció en cas d’agressió, les nits de dijous a dissabte, fins al 25 de setembre, de 23 h a 5 h. A més de l’estand, una parella de professionals fan una tasca itinerant oferint informació i, en cas necessari, atenen situacions d’assetjament i violència masclista. I, d’altra banda, durant el 2016 i el 2017, diferents barris i districtes van establir els seus propis protocols antimasclistes per a les festes majors.

El cas del Poble-sec

El cas del Poble-sec“La violència masclista no és fruit de situacions casuals, individuals i íntimes, sinó que és una conseqüència de la societat patriarcal. Per aquest motiu, la resposta que cal donar-hi no és aïllada, sinó organitzada i col·lectiva”, diu Carla Alsina, que va impulsar un protocol per lluitar contra la violència masclista al Poble-sec. Aquest protocol va sorgir com a iniciativa de diferents entitats del Poble-sec per decidir col·lectivament com havia de ser la festa major. “El doble objectiu amb què treballem respon a les dimensions individual i col·lectiva de les agressions sexistes en espais d’oci. D’una banda, abordem la dimensió col·lectiva des de l’àmbit de la cultura i, per tant, des de l’imaginari de la mateixa festa. L’objectiu és vetllar i treballar per una festa major feminista, i això vol dir promoure un canvi de paradigma cultural pel que fa als continguts de la festa i també en l’àmbit de les relacions humanes que s’hi donen, els missatges que es llancen, la disposició de l’espai, els tipus d’activitats programades tenint en compte les diferents edats i procedències, etc.”

Festes més segures

Festes més segures “D’altra banda -explica Carla Alsina-, ens ocupem de la dimensió individual de la vivència de la festa, i en aquest sentit ens marquem com a objectiu transversal l’empoderament de les persones davant de les agressions sexistes. La idea és garantir que la festa esdevingui un espai de seguretat i confiança on, en el cas de produir-se una agressió masclista, les persones afectades se sentin amb prou confiança per fer-hi front per elles mateixes o disposin de punts de suport per denunciar aquestes situacions. La prevenció inclou xerrades per explicar què es pot considerar una agressió sexista i com identificar situacions de violència, posant èmfasi en els conceptes de límit i consentiment ”.

Actualment s’està treballant en l’homogeneïtzació dels diversos protocols per fer front a la violència masclista i a les seves aplicacions. A les properes Festes de la Mercè hi haurà estands informatius sobre els recursos per erradicar la violència masclista.

Violència masclista, un problema mundial

Cada 18 segons una dona està sent maltractada al món (primer informe de l’OMS sobre la violència de gènere en deu països del món), i la violència masclista s’estableix com la primera causa de mort i de discapacitat, entre les dones de 15 a 44 anys, per sobre del càncer, la malària, els accidents de trànsit i fins i tot que la guerra (OMS. Informe sobre desenvolupament humà en el món, 2003). A Europa, 62 milions d’europees han viscut violència masclista al llarg de la vida i una de cada tres ha experimentat agressions físiques o sexuals.

L’any 2015, 60 dones van ser assassinades a l’estat espanyol per violència masclista i 44 l’any 2016. Així mateix, també al conjunt de l’Estat el 2015 el 12,5% de les dones de 16 o més anys residents declaren haver viscut violència física i/o violència sexual per part de les seves parelles o exparelles en algun moment de la seva vida; el 25,4% violència psicològica de control; el 21,9% violència psicològica emocional, i el 10,8% violència econòmica de per part d’alguna parella o exparella.

A Catalunya, més del 26% de les dones han viscut violència masclista greu al llarg de la seva vida, amb una especial incidència en dones joves, i amb 14 dones assassinades el 2014, 4 el 2013, 13 el 2012 i 7 el 2015 segons dades del departament d’Interior (Generalitat de Catalunya) i del ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. A la demarcació de Barcelona 7 dones van ser assassinades el 2012, 1 el 2013, 9 el 2014 i 5 el 2015. A Barcelona ciutat, 9 dones van ser assassinades el 2014.

SENYALS D’ALERTA PER SABER SI S’ESTÀ PATINT VIOLÈNCIA MASCLISTA